06 de novembre 2005

EL PLEC DEL PI

Sí senyor!!!Avui ha costat, ha costat molt! però amb el Pep i el Juli, el Plec del Pi ja és al sac.
Explicarem: No hi hem accedit, com diu el Sr. Barberà, escalant per la canal NE. El que hem fet és agafar el camí que va cap al Montgròs des del coll de la llum. Abans d'arribar a la Salamandra ens hem desviat cap a l'Est en busca d'aquesta agulla, hem fet un parell de ràpels un de 20 metres, des de l'arrel d'una sabina, i un altre d'uns 50 metres des d'un arbret des del que ja és veu l'agulla. Els ràpels són on en el Vèrtex nº181 pag. 32 ho anomena com a Plec oest i Plec del mig dels Plecs del Montgròs.
Un cop al collet (molt maco) han arribat les complicacions, si en Barberà li posa 6a és per alguna cosa... Una primera U en una fissura que hi ha al començament, punt d'inici de les al·lucinacions per la gran dificultat que hi ha per arribar en lliure al cim. De fet, la solució a que poguéssim passar ha sigut un parabolt, que no sabem qui ha clavat, al que hi hem arribat utilitzant la tècnica de la cinta lligada a un pal!! Crec que en una agulla així s'ha de provar tots els recursos. A partir d'aquí, un alien, una altra U, dos cullons i cim.
UAAAAAAAAA!!!!!! Un problema menys, però la vista no ens deixava sense veure el problema número 1.
El descens deu ni do, 15 metres del cim al collet i uns 70 m. de ràpels per la canal NE.

1 comentari:

Anònim ha dit...

per anar al problema nº1 o sigui al infern, s´ha danar ben sortit de pitons i collons,i ben lligat el lloro,millor el angel de la guarda,no?.De totes maneres vaig amb vosaltres amics.Salud Juli.

Free counter and web stats