Per si no n'hi hagués prou amb les més de mil agulles de Montserrat, també hi ha història feta per l'home que desperta la curiositat d'escaladors, encara que poca... Aquest capitell n'és l'exemple, encastat a la canal que porta el seu nom.Bé, avui hem esmorzat després de pujar a l'Agulla dels Capitells, d'on no cal dir que és el que es veu perfectament des del seu cim.
Després d'esmorzar és quan hem ascendit per la Canal del Capitell. Estic segur q
ue ja feia algun any que no hi pujava ningú, ja que el tamany i nombre d'esbarzers era considerable. Sort de les tisores de podar...Seguidament hem anat cap a la via Montserrat Torrat de La Titella, via
típica masoniana, maca, clàssica poc repetida i pot al cim (encara que buit, per culpa d'alguna cabra probablement).Per acabar d'arrodonir el dia, hem ascendit el Pont Natural del Torrent dels Lladers per la via Casualitat, passant per dins el forat que forma el bloc. Via típica Roviriana.
Unes ascencions d'agulles que no són al Pam a Pam ideals per dies freds.
1 comentari:
Ascencions fetes amb el Pep.
Publica un comentari a l'entrada