Tornem a pujar per la canal de Sant Jeroni.
Primer direcció La Pera, després, com que no veiem ningú a la Teresina, provem sort i ens dirigim a l'Agulla de Santa Cecília, esbardissem i esmorzem ja a prop d'iniciar l'escalada.
Però no!
Comencen a passar grups de persones que pugen per la Teresina i una vegada més les pedres que cauen ens fan canviar d'objectiu.
Seguim pujant la canal de St. Jeroni i veiem el serradet que fa uns anys vem pujar però no completar.
Aquest cop sí!
Des del camí ens enfilem direcció al collet, abans fem reunió a un arbre des d'on ens encordem per arribar al collet d'on directament el Pep puja al cim.
Com sempre...
Una escalada tètrica.
Roca insegura, on els pitons no canten però t'hi has de penjar...
Al cim trobem les restes del precari ràpel i del pot de registre originals.
Canviem el pot i tallem un tros de corda que voltem pel cim per poder rapelar...
3 comentaris:
Enhorabona per l'ascensió!, un món apart que passa desapercebut per la moderna evolució de l'escalada, un lloc on el temps està aturat des de que en Barberà hi va pujar obstinadament... Una salutació companys!
Mayun
Enhorabona per aquesta tasca d'arqueologia escalatòria, molt bones les fotos del pot i el rapel.
Gràcies,
Potser la segona ascensió d'una relíquia que passa desapercebuda just al costat del camí.
Fins aviat Mayun!!!!!
Molt bones escalades al teu bloc Jaume!
Salut
Publica un comentari a l'entrada