Pocs dies pots saber que no farà fred o molta calor, i que no plourà o es farà fosc aviat.Diumenge ha sigut el dia.
Dos anys després ens atrevim a tornar a l'infern.
Sabíem que patiríem molt, però hem patit més del que ens pensàvem...
Agafem tots els pitons que tenim i molt material, que hem fet servir, direcció El Plec de Llibre Inferior.
Començo el primer llarg, fins l'arbret, utilitzo més pitons que en aquell intent de fa dos anys, 6q's, U's, V's, universals, aliens, de tot...
Segueixen caient moltes pedres, algunes no les hem pogut esquivar...
A la reunió, veient que l'arbret, del que vem rapelar fa dos anys, segueix bellugant-se, hi poso dos espits amb una anella.
Algú ha passat pel Plec durant aquests dos anys, ja que el pitó amb cordinet i "malló" que vaig deixar cagat de por, quan l'arbret semblava arrancar-se, ja no hi eren.
Algun lector del bloc?
És l'únic que hem reforçat de tota la via que segueix intacta, sense res, tal com la van deixar en Soto, en Monterde i en Barberà.
El segon llarg és com el primer però pitjor.
Descompost, terrós, vertical, trams desplomats...
Però entre el Pep i el Juli aconseguim arribar al collet!
Del collet al cim no hi ha problema.
Estic convençut que és una de les agulles més difícils de Montserrat i una de les escalades més difícils, exposades i arriscades que he fet.
No és una via recomanable, només per col·leccionistes amb casc.
El treball amb equip ha estat clau de l'èxit.
Felicitats Pep per haver acabat amb el problema número 1.
Felicitats Juli per superar el tram més difícil de la via.
Per acabar de rematar-nos, sen's enganxen les cordes del ràpel i hem hagut de suar, més que en cap altra ocasió, per treure-les.
Tot i que el dia és llarg hem baixat de nit pel camí dels francesos...
7 comentaris:
Moltes felicitats per la gesta!!, m'alegro molt per tots vosaltres, us ho mereixíeu perquè us ho heu currat de veritat.
Només puc dir que la vostra empenta i tossuderia han vençut la més complicada de les empreses. Endavant companys! Sou uns valents!!
Mayun
Felicitats per la "croada" arranca pedres!! Ja,ja,ja...
A nosaltres, després de fer la Picazo també se'nes van enganxar les cordes al ràpel del collet... deu ser un problema clàssic!
De nou felicitats per la gesta!
;)
"... i en el Plec més petit s'ecriví la història més gran..."
No puc més que celebrar la vostra ascensió i treure'm el barret, de debó. Era un repte pendent, un indret on vau patir molt, però hi heu tornat superant els mals d'estómac i de la ment, afrontant les dificultats com millor ho sabeu fer: amb unió!! La vostra ascensió és un exemple de perseverança, lluita i paciència.
Crec que sou els montserratins més autèntics, de nord a sud i d'est a oest. Sense dubtes.
XaviJuliPep forever!!!!
bona escalada i felicitats io fa temps que li pregunto al meu pare que quan mi portara...
HOLA ANGELET:
Em dirigeixo a tu perquè vull piar en el teu blog però ÉS IMPOSSIBLE i em quedo amb les ganes. Crec que només poden escriure els que tenen un BLOG com tu però jo no en tinc.
Salutacions i bones grimpades CONGLOMERADES!!!
Mayun
Gràcies amics per les felicitacions!
Era una estaca que hem tombat! Ara ja en queden menys!
Mayun, ets un mestre transmetent empenta i tossuderia!
Mohawk, la Picazo és una via que no puc ni somiar! Felicitats!
Albert,tu sí que ets autèntic!
Angelet, vosaltres podeu anar per la Picazo i disfrutar.
Salut
Ia es pot piar al meu blog.
Salut
Publica un comentari a l'entrada