Una gran via dedicada, per unes grans persones, a una gran persona.
Josep Rigol i Romeu.
(Un crack del Pam a Pam).
Per sort, he compartit, a Montserrat, moltíssimes hores amb ell i avui també!
Juntament amb els Àngels Guillén i el Juli.
Una dia en que el fum, que feia pudor a goma, m'ha despistat a l'inici i hem començat més a la dreta fent una petita variant fins el tercer spit.
Gaudint de l'escalada, el bon rotllo, les vistes i de moltes coses més, hem arribat al cim de la divina Monja.
Baixant, i com a fidel pamapamaire que és, poc abans d'arribar al pi de les tres branques s'enfila a una descatalogada agulleta més "La Pepa".
3 comentaris:
Ola veig que vas per feina a penjar les coses al blog! jo ara ho estic penjant
Salut i fins la proxima
Benvolguts companys,
Ens ha alegrat molt que disfrutéssiu la via ja que quan la vàrem obrir era el que preteníem, un digne homenatge per a un bon erudit del Pam a Pam i que a més servís per a poder-la recórrer tot gaudint de l'escalada clàssica de tota la vida en un racó dels més íntims de Montserrat.
Una abraçada a tots vosaltres!!
Masó Brothers
Efectivament. El racó és una maravella ubicada al cor mateix dels Frares Encantats, la regió que més m'agrada de tot l'estimadíssim Montserrat.
No sé què puc dir de la via: és un honor per a mi, i va ser un gran goig poder-la escalar, encara que he d'admetre que va costar-me. Gràcies als germans Masó per dedicar-me-la, a l'Angel, l'Angel jr., al Juli i al Xaxi per ajudar-me a poder-la passar. I gràcies al meu germà Toni, que ahir la va fer en solitari. Si em volieu fer un homenatge ho heu aconseguit de ple.
Procuraré estar a la vostre alçada.
Publica un comentari a l'entrada