200 anys després de que el Timbaler del Bruc acollonís als Francesos, amb el Pep, el Juli i l'Àngel, hem anat al Bisbe a fer la via Xavi Rosell Pons.
Una via que m'ha encantat i que, quan he vist els vídeos i fotos, he flipat amb l'esforç que vareu fer obrint-la en dies tan freds i ventosos.
Sempre gràcies!!
Totalment com m'agrada a mi!
Primer llarg amb un inici dret ben assegurat i amb bon canto i després s'ajeu fins la reunió fàcil i amb bons merlets!
Un segon llarg artificial desplomat amb una sortida amb lliure de les més maques de Montserrat!
Sempre gràcies!!
Totalment com m'agrada a mi!
Primer llarg amb un inici dret ben assegurat i amb bon canto i després s'ajeu fins la reunió fàcil i amb bons merlets!
Un segon llarg artificial desplomat amb una sortida amb lliure de les més maques de Montserrat!
Aprofito per penjar la ressenya de la via Que ballo bé?, que vam obrir la setmana passada, i per comunicar dues presentacions més del llibre Descobrint la Castellassa de can Torras i els seu voltants per si algú encara no l'ha vist!
1 comentari:
Felicitats Xavi, tot un goig compartir escalades, il·lusions i projectes, que han fet que et dediquem una línia en un lloc tan entranyable. Celebro que el temps, al menys avui, s'hagi comportat per a que disfrutéssiu l'escalada.
Una abraçada a tots!
Mayun
Publica un comentari a l'entrada