*** *** *** ****** La innocentada consistia en que només anavem a treure la corda de l'Agulla del Pas del Nap.
*** ** ** * **** * * * * * * * * * * * * * * *** ** ** ** ** ** ** * * * * * **** *** * * ** ** * ** Però també era el moment de dedicar-li una via al Sr. Òscar Masó i Garcia.
*** ** ** * **** * * * * * * * * * * * * * * *** ** ** ** ** ** ** * * * * * **** *** * * ** ** * ** Però també era el moment de dedicar-li una via al Sr. Òscar Masó i Garcia. ****************************
Quan l'Albert ens va trucar infrormant-nos de la lesió que l'Òscar es va fer al pis, no vem dubtar que l'acompanyaríem en la seva gran idea.
De bon matí en un dia gèlid començava l'Albert ascendint el primer llarg que arriba a la cota 285. Aquí dalt ens regala l'ascensió a l'Agulla del Pas del Nap, aprofitant-nos de la corda que es va quedar en el ràpel. Continuant en la via, el Pep comença el segon llarg a l'estil clàssic i jo l'acabo amb material més modern. Finalment arribem al cim de l'Agulla dels Naps de Dalt amb l'ùltim llarg de la via que ja és comú amb la via normal. Amb el temps just rapelem l'agulla, ens esgarrinxem només una mica fins inventar-nos un ràpel que ens porta a peu de via quan ja era fosc.
No vull especificar més ja que la ressenya idònia és la que l'Àlbert ha regalat a l'Òscar, però he de dir que a t'ho mereixes de veritat Òscar.
4 comentaris:
Sou uns recollonuts de veritat,
gràcies per jugar-vos unes congelacions a costa de dedicar-me la via.
Felicitats pel BLOG, ens ha deixat parats. (Òscar)
Salutacions, Xavi! Quin reportatge més guapo! És un goig que hagis creat aquest espai a internet, tan autèntic. Per cert: què tal els peus? Segur que ja els tens calentets. Fins aviat! (Albert)
Gràcies senyors,
Els peus perfectes, només va ser aquells moments, una experiència nova...
Per mi una passada haver pogut colaborar en aquesta via.
Gràcies pels comentaris del blog, hi podreu trobar informació del que anem fent.
Vosaltres també en formeu part.
No us entenc; paraula. Què aneu a fer a llocs que quasi bé mai ni són ni han sigut d'interès per dingú? I a més, escalant? Em sembla una gogeria amb el que costa, avui en dia, tocar de peus a terra. Tothom lluita, tothom. Alguns per diners, d'altres per no acabar-los de perdre,d'altres per poder:(m. es diu d'aquell que a més dels diners vol la voluntat dels altres ni que sigui a canvi de coacció...) és més llarg però us ho estalvio i recomano consultar el diccionari no escrit mai per manca de lectorts. Es veu que s'ha de tenir certa voluntad de canviar conceptes mental. Prou! Anava dient: d'altres per ideals mentals (entenguís "variopintos" i extrems, d'altres), d'altres per fer crèixer naps, d'altres... M'estic allargant massa. Però n'hi ha d'altres.
La pregunta és: I vosaltres! Per a què lluiteu, vosaltres?
Perdoneu per si m'he posat on no em demanen. Pot ser sí, però m'interessa la pregunta i també, si me la volesiu donar, la resposta.
Perdoneu de nou, però la nevegació en nits d'insomni et porta a llocs desconeguts i també a preguntes que trobes que no hi tens resposta.
Hola,
No és la intenció d'aquest blog crear debats filosòfics. Només d'informar de les activitats que realitzo amb el meu temps d'oci.
Ho faig només perquè m'agrada, no li busco més explicacions.
Sobre perquè lluito, de moment no m'ho he plantejat.
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada