VIA ÒSCAR MASÓ

*** *** *** ******

La innocentada consistia en que només anavem a treure la corda de l'Agulla del Pas del Nap.*** ** ** * **** * * * * * * * * * * * * * * *** ** ** ** ** ** ** * * * * * **** *** * * ** ** * ** Però també era el moment de dedicar-li una via al Sr. Òscar Masó i Garcia.

****************************

Quan l'Albert ens va trucar infrormant-nos de la lesió que l'Òscar es va fer al pis, no vem dubtar que l'acompanyaríem en la seva gran idea.

De bon matí en un dia gèlid començava l'Albert ascendint el primer llarg que arriba a la cota 285. Aquí dalt ens regala l'ascensió a l'Agulla del Pas del Nap, aprofitant-nos de la corda que es va quedar en el ràpel. Continuant en la via, el Pep comença el segon llarg a l'estil clàssic i jo l'acabo amb material més modern. Finalment arribem al cim de l'Agulla dels Naps de Dalt amb l'ùltim llarg de la via que ja és comú amb la via normal. Amb el temps just rapelem l'agulla, ens esgarrinxem només una mica fins inventar-nos un ràpel que ens porta a peu de via quan ja era fosc.

No vull especificar més ja que la ressenya idònia és la que l'Àlbert ha regalat a l'Òscar, però he de dir que a t'ho mereixes de veritat Òscar.

EXPLORANT

Amb la intenció d'anar a la Roca del Joanet, ens hem trobat amb una via (Litos segons la guia Montserrat Cara Sur) que hem ascendit fins la primera reunió i de la que ens hem desviat cap una savina i hem seguit per una altra via fins al cim de la Roca de Sant Miquel. D'allí ens hem dirigit cap a la Roca del Joanet, el Pep ha passat abans pel que hem anomenat Roca de la Joaneta. Des del cim de la Roca del Joanet hem rapelat cap el collet del que la guia anomena Agulla ¿?, que hem ascendit facilment. Hem descendit rapelant des de la reunió de la via Martina.

La segona part de la jornada, hem traspassat el Torrent de la Coma d'em Pastor cap al que ens ha semblat que era una nova agulleta. Sense problemes hi hem arribat i amb encastament entre aquesta i la roca d'on es desenganxa, per la cara sud, hem arribat al seu cim. L'hem anomenada EL PIT ROIG.

Aquí la foto:

SHINY PIPOL

Pep Pujol, Albert Masó, Òscar Masó, Pep Rigol, Marc Pujol, Juli Font, sis persones brillants acompanyats també d'en Ramon Oranies una persona brillant també .

Doncs sí!! Una altra col·lectiva històrica en que agulles de zones "prohibides" han sigut assolides!!

Hem començat pujant per les restes de les escales de ferro que hi ha per dins el monestir i que ens han permès arribar a prop del cim del Sostre del Castell del Diable. Des del cim del Sostre hem pujat carena amunt, al que l'Òscar Masó ha batejat com l'Ensigalada dels Benedictins. D'aquí hem anat a esmorzar damunt el Turó de Sant Dimes.

La segona part del dia ha sigut anar cap a l'Agulla del Contrafort de Sant Dimes, primer hem ascendit un Turó previ que anomena en Barberà i finalment, després d'un ràpel d'aproximació, l'Homos Espicatum ha sigut el cap de corda per ascendir l'Agulla.

Per acabar d'arrodonir el dia hem baixat per les escales de ciment, que també hi ha darrere el monestir, i així hem tancat el recorregut d'aquesta nova diada col·lectiva.

Gran dia amb la companyia de grans amics!!!

Fins la pròxima!!!

AGULLA DEL PILOT (ÀNGEL)

Petitona i rodoneta agulla que hem voltat unes quantes vegades buscant on clavar. Per la cara S. no ho hem trobat i quan semblava que no hi havia cap punt feble on pitonar-hi, per la cara NO. hem trobat els punts justos i precisos per superar, amb estreps, la verticalitat de l'agulla i assolir-ne el seu cim.

Un dia molt fred, en que el sol no ens ha acompanyat.

Salutacions a Canàries pel Juli i a Argentina pel Yasku!!

CAPITELL

Per si no n'hi hagués prou amb les més de mil agulles de Montserrat, també hi ha història feta per l'home que desperta la curiositat d'escaladors, encara que poca... Aquest capitell n'és l'exemple, encastat a la canal que porta el seu nom.
Bé, avui hem esmorzat després de pujar a l'Agulla dels Capitells, d'on no cal dir que és el que es veu perfectament des del seu cim.
Després d'esmorzar és quan hem ascendit per la Canal del Capitell. Estic segur que ja feia algun any que no hi pujava ningú, ja que el tamany i nombre d'esbarzers era considerable. Sort de les tisores de podar...
Seguidament hem anat cap a la via Montserrat Torrat de La Titella, via típica masoniana, maca, clàssica poc repetida i pot al cim (encara que buit, per culpa d'alguna cabra probablement).
Per acabar d'arrodonir el dia, hem ascendit el Pont Natural del Torrent dels Lladers per la via Casualitat, passant per dins el forat que forma el bloc. Via típica Roviriana.

Unes ascencions d'agulles que no són al Pam a Pam ideals per dies freds.