DIADA DE SANT FÈLIX

La diada de St. Fèlix un any més ha brillat pels grans castells!

Tres de deu amb folre i manilles carregat pels Castellers de Vilafranca i els descarregats cinc de nou amb folre, quatre de nou amb folre i agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles, han permès als verds tocar el cel un cop més.

*

Els Minyons de Terrassa han descarregat a la perfecció el que havien anunciat, cinc de nou amb folre, torre de nou amb folre i manilles, tres de nou amb folre i el pilar de set amb folre.

La Joves de Valls també han complert amb el que havien anunciat, la tripleta màgica i un pilar de cinc.

La Colla Vella ha sorprès amb un bon intent de tres de vuit aixecat per sota a la segona ronda, però no ha pogut ser, i ha descarregat un quatre de vuit amb agulla, un tres i quatre de nou amb folre i un pilar de set amb folre.

DIADA DE L'ARBOÇ

Un any més a la diada de l'Arboç!
Grans castells amb les colles dels Minyons de l'Arboç, Castellers de Vilafranca i les Colles Joves i Vella dels Xiquets de Valls.

ROQUES PER LA TERESINA II

Després de la Festa Major i unes petites vacances per Calella de la Costa, Tossa de Mar, Empuriabrava, Hostalric i Vic, torno a les meves activitats habituals.

El Juli decideix anar a acabar i aclarir la feina pendent de la última escalada.

Pugem per la Teresina i obliguem al Pep a ascendir una agulla, que la ferrada hi passa pel seu coll, abans d'arribar al cim de la Paret de Sta. Cecília.

Arribem, un altre cop, al mateix punt on hi ha les roques que vem ascendir fa 14 dies i ara convençuts pugem per primer cop l'Agulla del Pas, per l'aresta nord, força dreta i difícil.

Per tant, segons la nostra opinió, queda així:

- El Turó del Pas és on vem obrir via, la Pas a Pas, que ens pensàvem que era l'Agulla o Roca del Pas. Turó que en Barberà només anomena.

- La Roca 377 és correcte el que dic en l'anterior article, la que vem traspassar pel forat.

- L'Agulla del Pas és la que hem ascendit avui per la dreta aresta nord i que fa 14 dies creiem que era una nova agulla.

A l'Agulla del Pas no hi ha res per rapelar, primer hem intentat clavar un espit però per la precarietat de la roca no ha quedat bé. El que hem fet ha sigut tirar una corda per l'aresta sud i lligar-la d'un arbre per un cap, hem rapelat d'aquesta corda per la cara nord i per l'altre cap passant-la per dins la "xapa" de l'espit precari.

ROQUES PER LA TERESINA

No sabia quina foto posar per començar i he triat aquesta bona vista!

Avui el dia ha sigut força complert!

Per això és difícil resumir-lo en una foto.

Pugem per la canal de St. Jeroni amb la idea de que no hi haurà gent a la ferrada Teresina i podrem atacar l'Agulla de Santa Cecília. Però no, si que hi ha gent i gent, i les pedres cauen a aquesta agulla.

Per això tirem amunt per la Teresina.

De regal ve amb la Roca del Pont Natural.

Foto feta des del cim de la Roca de la Confluència.

Ferrada amunt assolim l'impropiament anomenada Paret de Santa Cecília.

Seguim fent el recorregut de la Teresina, fins al punt on hi ha una anella desaprofitada, a on comencem a esverdissar.

Així que trobem una nova agulla, que no ascendim...

Anem directes a l'objectiu, assolir la Roca 377. Però abans hem de pujar l'Agulla del Pas.

Potser hem obert via a l'Agulla del Pas, ja que l'ascendim en artificial per una fissura de la cara sud, que omplim d'aliens, i que un cop superada ja ens permet arribar fàcilment al cim.Cim de l'Agulla del Pas, des d'on es veu la nova agulla.
Continuem doncs cap a la Roca 377.
Un forat, que forma part de la via, traspassa la roca fins al cim. Quina passada!! He disfrutat com un camell!! De l'ascensió per dins el forat ve la foto d'inici!!

Acabem amb les roques rapelant d'una savina morta.
Continuem doncs per la Teresina fins al cim del Serrat de Sant Jeroni. Baixem per la canal de Sant Jeroni, fins al refugi de Santa Cecília, a fer la clara i el cafè.

MORRAL DEL CAVALL

Avui decidim tornar al Morral.

Crec que ja deu fer més d'un any, l'estiu passat, que ens en vem entornar de la via Normal per no donar prou importància a l'avís, de la magnífica guia del David Hita, que la desaconsellava pels esbarzers.

No hem obert via, però hem fet filigranes una vegada més...

Pujar al Morral era un problema i la idea, que ha funcionat, ha sigut pujar les dues primeres tirades de la via Punsola-Reniu, del Cavall Bernat, des de la segona reunió fer un ràpel en diagonal, d'uns 30m., que ens ha portat quasi al collet entre el Cavall i el Morral. Des d'aquí finalitzem l'últim llarg de la Normal del Morral, un III+, d'aquells d'en Barberà...

Finalment uns quants problemes amb el ràpel, de més de 45m., ens han fet suar per recuperar les cordes.