Pocs dies pots saber que no farà fred o molta calor, i que no plourà o es farà fosc aviat.
Diumenge ha sigut el dia.
Dos anys després ens atrevim a tornar a l'infern.
Sabíem que patiríem molt, però hem patit més del que ens pensàvem...
Agafem tots els pitons que tenim i molt material, que hem fet servir, direcció El Plec de Llibre Inferior.
Començo el primer llarg, fins l'arbret, utilitzo més pitons que en aquell intent de fa dos anys, 6q's, U's, V's, universals, aliens, de tot...
Segueixen caient moltes pedres, algunes no les hem pogut esquivar...
A la reunió, veient que l'arbret, del que vem rapelar fa dos anys, segueix bellugant-se, hi poso dos espits amb una anella.
Algú ha passat pel Plec durant aquests dos anys, ja que el pitó amb cordinet i "malló" que vaig deixar cagat de por, quan l'arbret semblava arrancar-se, ja no hi eren.
Algun lector del bloc?
És l'únic que hem reforçat de tota la via que segueix intacta, sense res, tal com la van deixar en Soto, en Monterde i en Barberà.
El segon llarg és com el primer però pitjor.
Descompost, terrós, vertical, trams desplomats...
Però entre el Pep i el Juli aconseguim arribar al collet!
Del collet al cim no hi ha problema.
Estic convençut que és una de les agulles més difícils de Montserrat i una de les escalades més difícils, exposades i arriscades que he fet.
No és una via recomanable, només per col·leccionistes amb casc.
El treball amb equip ha estat clau de l'èxit.
Felicitats Pep per haver acabat amb el problema número 1.
Felicitats Juli per superar el tram més difícil de la via.
Per acabar de rematar-nos, sen's enganxen les cordes del ràpel i hem hagut de suar, més que en cap altra ocasió, per treure-les.
Tot i que el dia és llarg hem baixat de nit pel camí dels francesos...
