EL FRARE GROS - ARESTA BRUCS

Foto des de la Cristobalita Inferior (Roca 152)

Una via maquíssima i clàssica, una agullassa i unes vistes...
No sabem si és El Pitu del Lloro: però, això està per sota del Bisbe i del camí que va cap a Coll de Porc.
Hem intentat anar-hi però no hem pogut amb els esbarzers.

SERRAL DE MOIXERIGUES (99 A i B)

Un dia per celebrar una consecució molt especial!

fotos

AGULLA DE LA BADADA I ALGULLA DEL TON

Hem anat a Agulles, a la Badada, i l'ascendim anant a buscar l'aresta sur, via "Normal" IV.

Els universals i un microalien es poden col·locar.

Descobrim que la primera ascensió la van fer el dia de Nadal de l'any 1977 el Bernat Soto (amb 8 anys), "Pere Camps", Vicenç Soto, Josep Maria Torras i Josep Barberà.

Doncs no se la va deixar d'ascendir sinó que ja havia publicat el Pam a Pam abans.

També li posen el nom de la Mariconada d'en B... i d'en T. i V.S.

Des d'aquesta agulla s'observa mirant cap al SO una nova agulla!

Agulla del Ton

Dedicada al pare del Pep.

La pujem per la canal enganxada a la "Veïna de l'Escorpí", via Normal IV, uns 25 metres de ramonage fins al collet d'on facilment fem el cim.

Els universals i bagues són útils.

Sembla factible i molt maco continuar la via des del collet cap a la Veïna de l'Escorpí, però amb espitador.

Xavi *****************Juli

Pep

L'ELEFANT CERDÀ-POKORSKI

Va ser la meva primera escalada a Montserrat, no recordo l'any, sé que anava amb el Juli, l'Agustí, el Ramon d'El Pla i el Pep.

Avui he tornat amb el Juli i el Joan, pujant per la drecera de la Font del Gat, esmorzant a Sant Salvador i disfrutant de l'ascensió de la CERDÀ-POKORSKI, aquests cognoms s'escriuen en majúscules.
No recordava que fos una via tan maca!

CONSTRUINT

Avui estic fet pols perquè he fet de "paleta" tot el matí, però això comença a agafar forma...

Així era per la nevada.

EL PATUFET

Patim! Patam! Patum! Hem trepitjat El Patufet!

Ens ho estudiem per tots costats i decidim anar-hi pel Serrat del Patufet o Roca 249.

Abans d'esmorzar i del cafè del Juli contemplem les vistes sobre la Roca 212 o Paret del Migdia.

A la part sud de la carena descendent dels Ecos hi trobem un parabolt que ens serveix de reunió i ràpel. Fem algunes filigranes i assolim el cim flanquejant primer cap a l'est.

Ja que no sabem que és i té fita anem a visitar aquesta roca que segur que té nom, està al peu de l'aresta nord de la Roca Plana dels Llamps.

L'ascendim per l'alienígena fissura nord-est. Al cim hi ha un espit per rapelar.

"SETMANA SANTA"

Una escapadeta, de divendres a dissabte, per anar a la platja i de festa a Calella era la idea. Però els núvols han tapat el sol i només hem pogut anar de festa...
Caminat pel carrer de l'Església arribem a Pineda de Mar i ens trobem una processó, que m'ha semblat petita comparada amb les que havia vist a Cuenca.

I dissabte, com que tampoc fa sol, el Rupu hem porta a visitar Girona. Crec que no havia estat mai el nucli antic d'aquesta ciutat, que m'ha agradat moltíssim.

En un dia en que la bandera que onejava era la republicana.

ROCA DEL CORPUS CHRISTI I AGULLA DEL CINGLE

Recuperem la corda que anava al Gallaret i després d'esmorzar comencem a muntar el ràpel sota la Maranya direcció la Corpus Christi.

Sorpresa! Uns 45 metres avall, amb les ziga-zagues incloses, trobem i ascendim l'agulleta de quatre metres escassos. Però... no està sola!! El dubte i misteri d'aquesta agulla sembla que no hi ha manera d'acabar de resoldre.

Com que ja havia plogut una mica i formava part de l'ordre del dia. Cap a l'Agulla del Cingle, una Gamma Extra que fa por.

Busquem tots els mètodes dins la nostra ètica i utilitzem la nova tècnica: "llançament de mosquetó de pitons per passar la corda entre dues branques" i funciona!!

Després només cal buscar algú que tregui les castanyes.

Felicitats Pep per completar totes les Agulles de la Regió de Frares Encantats del Pam a Pam.

Aquí estem damunt El Pollet, roca al costat est de l'Agulla Sens Nom, després d'un dia inoblidable més.

LA VESPA I L'ESQUELET

Una vegada més he de donar les gràcies a l'Albert per regalar-me l'ascensió a una agulla i per una via fora de la meva òrbita.
LA VESPA

ARESTA BRUCS

Graduació: Gamma Extra.

Tots els amics que hagueu realitzat de primer algun llarg d'aquesta Agulla sempre sereu uns mestres per a mi.

Perquè ens quedava ben a prop i pel meu orgull després de "dinar" pugem l'
AGULLA DE L'ESQUELET

VIA NORMAL
Des de casa, al llegir el Pam a Pam, veig que és III a on he suat i notat els braços inflats!!

Tot en un dia ideal per anar a la regió d'Agulles.

DUBLIN - EIRE

Del 23 al 26 de Març hem visitat la capital d'un país del món, amb la Isabel, la Tata, l'ajuda de la Ivonne, el Jordi (Rupu) i la Conxita.

Cervesa, jalar, caminar, bus, festa, Bed & Breackfast, pluja, bon rotllo i alegria!! Paraules que defineixen aquestes petites vacances.

Qualsevol altra definció o el que es vulgui, ho podeu posar com a piades!

*****

We were having a great time at Guiness Storehouse

TALAIA DEL TORRENT DEL MISSER

VIA: PERE ANTON CAMPS

*

40m. Vº

Dur alguns: friends, universals, U's, bagues i baguetes per ponts de roca...

Descens: Per la via normal desgrimpada II.

On el Juli posa l'ull i obre la via!

En un dia inestable, hem anat amb els Angels Guillem, el Pep i el Juli cap al Torrent del Misser a la seva Talaia a fer-hi la primera ascenció.

Via dedicada al bon amic excursionista Pere Anton Camps.

EL VENT

Ja havia assumit que aquesta setmana no trobaria cap xorrada per publicar al blog, ja que amb la gastroenteritis no aniré a escalar... Doncs no! El vent que ha fet aquesta nit s'ha endut part de la teulada de cal Madró i així ha quedat després de que el meu pare i jo ho "arregléssim".

ROCA DE LA VOMITADA

Una agullassa del Pam a Pam.

Un dia en que l'orientació jugava i es reia de nosaltres, i després de fer moltes filigranes...

(Via: fent filigranes)

Nosaltres hem vist més risc de despresa de pedres, cap al camí, per la via normal que per aquest itinerari ascendit per l'Albert, el Pep i jo també.

Una via completa d'escalada amb terra i roca, amb flanquejos i algun pas d'A1, on és necessari portar universals i forces vagues llargues.

Es baixa bé rapelant des de la savina, reunió, fins a l'inici de la via.

La ressenya sèria és cosa de l'Albert.

Una foto de les vistes:

Agulla de la Creu, Roca del Pallasso, Roques de les Tres Torres.

Algú ha vist El Gos?

L'ESPERÓ DELS PALLERS I LA DISFRESSA

Ja feia dies que ho dèiem d'anar al serrat amb l'Albert Masó i finalment avui ha sigut el dia en que hem pogut coincidir.

Jo no coneixia aquest esperó, que segurament mai no hagués vist, però una vegada més m'apunto l'obertura d'una primera gràcies als bons escaladors que tinc com amics.

Anant pel camí dels pallers passant a l'altre cantó del torrent que mira L'Era dels Pallers es troba l'Esperó dels Pallers.

La via és la Ferran i Maite, puja per l'aresta, està equipada, aconsellable un alien del núm. 8, bona roca, dificultat V obligat, Ae.

Per acabar de completar el dia, decidim avançar direcció nord cap al nucli de la regió d'agulles, però sense saber-ho passem per la cova tapiada i just superada trobem una nova agulleta:

La Disfressa, una petitona i bonica agulla que ascendim per la cara oest, on un arbre pot servir d'assegurança i en la que no hi hem deixat res a part del pot de registre. Per fer reunió hem utilitzat el gran merlet de roca que hi ha al cim, voltejant-lo amb la corda.

COTES

Avui el Juli havia decidit anar al Bitllot, doncs cap allà hem anat, però el fred, el vent i el sol que no tocava a la via normal...
Doncs si, canvi de plans.
Cap a la Roca 165, ascensió tal com diu en Barberà, (el V bastant més assequible que molts dels seus III's). Salutacions als germans Masó que estaven damunt aquest cim!!
Ara cap a la Roca 164, molt més gran i sense problemes. Baixant ascendim una coteta que té enganxada a la vessant sud, a la foto d'inici es distingeix. Fa agulleta, comprova-ho clicant aquí:

No sé perquè serà, però que avui hagi fet 96 fotos, deu ser perquè la regió m'agrada.

BOLETETS

Petita explicació de la jornda d'avui amb relació a l'ordre de les fotos anteriors:
- En un dia boirós i fred, ens hem dirigit cap el Torrent de la coma dels naps de dalt, on encara hi hem trobat neu.
- Per superar un tram de torrent molt vertical, ens hem emparrat/esverdiçat cap a l'esquerra fins que ens hem adonat que estàvem damunt una nova agulleta, la Roca del Mig de l'Alzina.
- Emparrant-nos cap a l'altre banda del torrent, ens hem dirigit cap a la Síndria, on hi hem deixat un potet.
- Direcció al Serrat del Cabrit m'enfilo a la Roca de la Vorera per la via normal.
- Arribem al Serrat del Cabrit a l'alçada del magnífic pont natural, seguim direcció sud passant per la Roca 270.
- Abans de pujar la Roca 273, baixem esverdiçant en direcció Oest i ascendim la Roca 276, tornem amunt cap el Serrat del Cabrit pel roquisser que diu en Barberà.
- Ja som a la savina d'on muntem el ràpel per anar al coll del Boletet i tal com diu en Barberà l'ascendim, però jo no el trobo fàcil.
- Seguim direcció al Merlet de la Roca Vella, abans passem pel cim de la Roca Vella o Proa a contemplar.., baixem direcció al merlet i per la canaleta arribem al collet i sense dificultats arribem al cim amb ramonage. Fem un ràpel fins al collet, i dos ràpels més fins damunt la Tonsura.
- Ah! l'Agulla Fina que maca que és!! Només era per ensenyar quines vistes més maques.

AGULLA DEL PESSEBRE

Un dia molt fred, amb el Juli i el Pep ens dirigíem cap a l'Agulla del Coll de la Palleta provant de pujar per la canal entre la Roca de la Palleta i el Pollegó Central. A mitja canal, després de superar un tram en que hi ha una corda fixe, es posa molt vertical i amb esbarcers, ho deixem estar.
Aquest intent no ha pogut ser, canvi de plans...
Després d'esmorzar ens dirigim, camí del Pont amunt cap a l'Agulla de Pessebre, que no queda lluny d'on ens trobem.
Amb unes quantes esgarrinxades ascendim sense problemes el Turó del Torrent del Pont, on al cim hi trobem als de sempre.

Seguim amunt esgarrintxant-nos i arribem a l'inici de la via normal de l'Agulla del Pessebre. No sabem per on començar i amb moltes dificultats, roca descomposta i terrosa fem un primer llarg, per la canal Nord, fins a un bon arbre abans del collet. Des de l'arbre un segon llarg fins al cim molt més dificil que III que li posa el Sr. Barberà. Un cim petitó i precari, però hem descobert perquè l'agulla rep aquest nom.

Un parell de ràpels, primer del cim a l'arbre (reunió) i de l'arbre a baix.