ROQUES PER LA TERESINA

No sabia quina foto posar per començar i he triat aquesta bona vista!

Avui el dia ha sigut força complert!

Per això és difícil resumir-lo en una foto.

Pugem per la canal de St. Jeroni amb la idea de que no hi haurà gent a la ferrada Teresina i podrem atacar l'Agulla de Santa Cecília. Però no, si que hi ha gent i gent, i les pedres cauen a aquesta agulla.

Per això tirem amunt per la Teresina.

De regal ve amb la Roca del Pont Natural.

Foto feta des del cim de la Roca de la Confluència.

Ferrada amunt assolim l'impropiament anomenada Paret de Santa Cecília.

Seguim fent el recorregut de la Teresina, fins al punt on hi ha una anella desaprofitada, a on comencem a esverdissar.

Així que trobem una nova agulla, que no ascendim...

Anem directes a l'objectiu, assolir la Roca 377. Però abans hem de pujar l'Agulla del Pas.

Potser hem obert via a l'Agulla del Pas, ja que l'ascendim en artificial per una fissura de la cara sud, que omplim d'aliens, i que un cop superada ja ens permet arribar fàcilment al cim.Cim de l'Agulla del Pas, des d'on es veu la nova agulla.
Continuem doncs cap a la Roca 377.
Un forat, que forma part de la via, traspassa la roca fins al cim. Quina passada!! He disfrutat com un camell!! De l'ascensió per dins el forat ve la foto d'inici!!

Acabem amb les roques rapelant d'una savina morta.
Continuem doncs per la Teresina fins al cim del Serrat de Sant Jeroni. Baixem per la canal de Sant Jeroni, fins al refugi de Santa Cecília, a fer la clara i el cafè.

MORRAL DEL CAVALL

Avui decidim tornar al Morral.

Crec que ja deu fer més d'un any, l'estiu passat, que ens en vem entornar de la via Normal per no donar prou importància a l'avís, de la magnífica guia del David Hita, que la desaconsellava pels esbarzers.

No hem obert via, però hem fet filigranes una vegada més...

Pujar al Morral era un problema i la idea, que ha funcionat, ha sigut pujar les dues primeres tirades de la via Punsola-Reniu, del Cavall Bernat, des de la segona reunió fer un ràpel en diagonal, d'uns 30m., que ens ha portat quasi al collet entre el Cavall i el Morral. Des d'aquí finalitzem l'últim llarg de la Normal del Morral, un III+, d'aquells d'en Barberà...

Finalment uns quants problemes amb el ràpel, de més de 45m., ens han fet suar per recuperar les cordes.

EL BITLLOT

L'excusa del fred avui no colava, mireu: Cotes, tot i que la de la calor també era possible...

Però amb dos cullons el Pep i el Juli m'han portat al Bitllot a suar una miqueta.

Per la via normal, una històrica i bonica via.

No cal dur plaquetes ni pitons.

Un dia en que ha sigut impossible esquivar la calor.

SERRAT DE LES ONZE

Com que hem tocava triar, trio una via moderna, d'iniciació i ben equipada. No fos cas...

Via: L'esquena del diable, IV+, cara Oest.

Per disfrutar.

Des del cim de la Roca de les Onze, preparem un ràpel de 111 m, per que el Pep pugui fer un piquet a la Roca 391 del Pam a Pam.

Per completar el dia, el Juli s'enfila a la Roca del Cap de Mort per la via Normal sense problemes, on pugem a acompanyar-lo.

Molt bona la truita Roser!

AGULLA DESPISTADA I EL PROJECTIL

L'Albert ha fet una bona tria!

Sense problemes ascendim l'Agulla Despistada per la via Normal.

Una agulla per col·leccionistes, perfecte pel Pep!

El Projectil, una gran agulla!

Per la via Normal, una clàssica, clàssica!!

Hem necessitat claus variats i aliens pel primer llarg i l'Albert pel segon.

Tot i que hi ha un burí per superar el pas d'espatlles, conserva les sensacions de les primeres!

Records Juli, aquí vem pujar-hi per la via Ràpel! Te'n recordes...

EIVISSA I FORMENTERA

Del 20 al 27 de Juny, el Rupu i jo, hem estat de vacances a Eivissa i el 23 de Juny també a Formentera.

Indescriptible.

ROCA DE LA CONFLUÈNCIA

Una bona podada fins quasi el collet i allà esmorzar amb el vinet!

Avui ens hem tret una espina i hem pujat la Roca de la Confluència amb menys problemes dels esperats.

El Pep ha començat flanquejant cap al centre de la roca i continuant recte amunt, decantant-se cap a la dreta fins al peu del canaló, que el supera per l'esquerra fins al cim .

Material: bagues savineres i pitons variats.

Hem clavat dos espits i un 6Q al cim per poder rapelar.

AGULLA DE LA CANAL PLANA I ROCA DE L'URBAIN

Una altra parella d'agulles segons la meva imaginació.

Avui hem pujat a aquest parell d'agulles per les seves arestes.

A l'Aresta Flautats, només hem trobat la reunió equipada, i per tant, els dos llargs de IV+ s'han d'ascendir improvisant amb savines, pitons, aliens i alegria...

Pugem a la Roca de l'Urbain per la via Aresta Est sense problemes, i rapelem per una bona savina del cim.

Un dia rodó.

CRESTA DEL FERRAN

Un cim que ens ha fet suar, passar set i calor quasi tot el dia.

Però val la pena!

Fotos

Amb el Pep, Juli, Toni Muñoz, Josep Varias i l'Amadeu Olivella.

Ressenya

EL FRARE GROS - ARESTA BRUCS

Foto des de la Cristobalita Inferior (Roca 152)

Una via maquíssima i clàssica, una agullassa i unes vistes...
No sabem si és El Pitu del Lloro: però, això està per sota del Bisbe i del camí que va cap a Coll de Porc.
Hem intentat anar-hi però no hem pogut amb els esbarzers.

SERRAL DE MOIXERIGUES (99 A i B)

Un dia per celebrar una consecució molt especial!

fotos

AGULLA DE LA BADADA I ALGULLA DEL TON

Hem anat a Agulles, a la Badada, i l'ascendim anant a buscar l'aresta sur, via "Normal" IV.

Els universals i un microalien es poden col·locar.

Descobrim que la primera ascensió la van fer el dia de Nadal de l'any 1977 el Bernat Soto (amb 8 anys), "Pere Camps", Vicenç Soto, Josep Maria Torras i Josep Barberà.

Doncs no se la va deixar d'ascendir sinó que ja havia publicat el Pam a Pam abans.

També li posen el nom de la Mariconada d'en B... i d'en T. i V.S.

Des d'aquesta agulla s'observa mirant cap al SO una nova agulla!

Agulla del Ton

Dedicada al pare del Pep.

La pujem per la canal enganxada a la "Veïna de l'Escorpí", via Normal IV, uns 25 metres de ramonage fins al collet d'on facilment fem el cim.

Els universals i bagues són útils.

Sembla factible i molt maco continuar la via des del collet cap a la Veïna de l'Escorpí, però amb espitador.

Xavi *****************Juli

Pep

L'ELEFANT CERDÀ-POKORSKI

Va ser la meva primera escalada a Montserrat, no recordo l'any, sé que anava amb el Juli, l'Agustí, el Ramon d'El Pla i el Pep.

Avui he tornat amb el Juli i el Joan, pujant per la drecera de la Font del Gat, esmorzant a Sant Salvador i disfrutant de l'ascensió de la CERDÀ-POKORSKI, aquests cognoms s'escriuen en majúscules.
No recordava que fos una via tan maca!

CONSTRUINT

Avui estic fet pols perquè he fet de "paleta" tot el matí, però això comença a agafar forma...

Així era per la nevada.

EL PATUFET

Patim! Patam! Patum! Hem trepitjat El Patufet!

Ens ho estudiem per tots costats i decidim anar-hi pel Serrat del Patufet o Roca 249.

Abans d'esmorzar i del cafè del Juli contemplem les vistes sobre la Roca 212 o Paret del Migdia.

A la part sud de la carena descendent dels Ecos hi trobem un parabolt que ens serveix de reunió i ràpel. Fem algunes filigranes i assolim el cim flanquejant primer cap a l'est.

Ja que no sabem que és i té fita anem a visitar aquesta roca que segur que té nom, està al peu de l'aresta nord de la Roca Plana dels Llamps.

L'ascendim per l'alienígena fissura nord-est. Al cim hi ha un espit per rapelar.

"SETMANA SANTA"

Una escapadeta, de divendres a dissabte, per anar a la platja i de festa a Calella era la idea. Però els núvols han tapat el sol i només hem pogut anar de festa...
Caminat pel carrer de l'Església arribem a Pineda de Mar i ens trobem una processó, que m'ha semblat petita comparada amb les que havia vist a Cuenca.

I dissabte, com que tampoc fa sol, el Rupu hem porta a visitar Girona. Crec que no havia estat mai el nucli antic d'aquesta ciutat, que m'ha agradat moltíssim.

En un dia en que la bandera que onejava era la republicana.

ROCA DEL CORPUS CHRISTI I AGULLA DEL CINGLE

Recuperem la corda que anava al Gallaret i després d'esmorzar comencem a muntar el ràpel sota la Maranya direcció la Corpus Christi.

Sorpresa! Uns 45 metres avall, amb les ziga-zagues incloses, trobem i ascendim l'agulleta de quatre metres escassos. Però... no està sola!! El dubte i misteri d'aquesta agulla sembla que no hi ha manera d'acabar de resoldre.

Com que ja havia plogut una mica i formava part de l'ordre del dia. Cap a l'Agulla del Cingle, una Gamma Extra que fa por.

Busquem tots els mètodes dins la nostra ètica i utilitzem la nova tècnica: "llançament de mosquetó de pitons per passar la corda entre dues branques" i funciona!!

Després només cal buscar algú que tregui les castanyes.

Felicitats Pep per completar totes les Agulles de la Regió de Frares Encantats del Pam a Pam.

Aquí estem damunt El Pollet, roca al costat est de l'Agulla Sens Nom, després d'un dia inoblidable més.

LA VESPA I L'ESQUELET

Una vegada més he de donar les gràcies a l'Albert per regalar-me l'ascensió a una agulla i per una via fora de la meva òrbita.
LA VESPA

ARESTA BRUCS

Graduació: Gamma Extra.

Tots els amics que hagueu realitzat de primer algun llarg d'aquesta Agulla sempre sereu uns mestres per a mi.

Perquè ens quedava ben a prop i pel meu orgull després de "dinar" pugem l'
AGULLA DE L'ESQUELET

VIA NORMAL
Des de casa, al llegir el Pam a Pam, veig que és III a on he suat i notat els braços inflats!!

Tot en un dia ideal per anar a la regió d'Agulles.