ROQUES DE LES FORADADES

Aquest cop la idea per poder arribar a La Pera era passar primer per les Roques de les Foradades.

Per estalviar-nos pujar la canal de St. Jeroni, deixem el cotxe a Sta. Cecília i caminem, per la carretera, fins al monestir, agafem el funicular fins a St. Joan i d'aquí, per la Serra de les Paparres, cap a St. Jeroni fins el punt on instal·lar el ràpel de 60 metres.

Arribem al coll entre les dues roques i primer una.

I després l'altra.

Descartem anar a La Pera ja que no veiem manera d'arribar-hi.

El descens, tal i com diu en Barberà, baixem en diagonal cap a la dreta i potser des d'una mica més amunt del punt apropiat fem el ràpel d'uns 50 metres fins a la Canal de St. Jeroni.

Un dia més sense tocar La Pera.

DIADA DE SANT FÈLIX

Només arribar a plaça al·lucino al veure Descarregar Per Sota el Pilar de 6 Aixecat Per Sota dels Falcons de Vilafranca.

A continuació grans castells de les quatre colles.

Aquests i molts més.

DIADA I CARRETILLADA DE L'ARBOÇ

Com cada any cap a la diada de l'Arboç!

A veure els Minyons de l'Arboç, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Al vespre hi torno per la Carretillada.

VALL FERRERA

Petites vacances per la Vall Ferrera, amb el Marc, l'Isaac i el Marquès, del diumenge fins avui.

Hem visitat molts dels seus pobles, fet l'ascensió al Salòria i menjat moltíssim.

EL PETIT SUÍS I EL MERLET DE SOTA L'ERMITA DE SANT ANTONI

Un dia de relíquies pamapameres o no!

El Petit Suís el pugem dos vegades, primer per la normal i esmorzem al cim, i després per la Yoplait.

Seguim direcció el Merlet de Solta l'Ermita de Sant Antoni a que el Pep completi la Secció dissetena.

Abans, després d'agafar el camí que va direcció la Serra de les Lluernes i al costat mateix, faig alguna foto al Pep i el Juli damunt aquesta roca on no hi ha pot dels Masó i no sabem que és.

Postura cimera tradicional.

Finalment sense problemes pugem el Merlet.

El Roger no ha tingut mal de peus!

LA TALAIA GRAN

Sempre m'ha meravellat com ressalten del serrat el conjunt de les Talaies.
La Talaia Gran era una de les que em faltava d'aquest conjunt i a la que més ganes tenia d'anar.
Els Àngels Guillén m'han donat l'oportunitat d'anar-hi per una via a la que, actualment, no aspirava.
La Cervera-Raül.
No dúiem cap plaqueta però poden servir.

SET XOPS

Amb el Pep, l'Albert, el Jordi, el Pere, l'Amadeu i la Viky, havíem planejat una bonica escalada, fora de Montserrat!
Cap al massís d'El Port a intentar pujar La Joca.
Però no!
Hem caminat per la zona sense arribar a l'objectiu per culpa de la pluja que ens ha deixat xops!
Al juliol ja se sap...
Haurem de tornar-hi!
Fotos

LA PEP

Una gran via dedicada, per unes grans persones, a una gran persona.
Josep Rigol i Romeu.
(Un crack del Pam a Pam).
Per sort, he compartit, a Montserrat, moltíssimes hores amb ell i avui també!
Juntament amb els Àngels Guillén i el Juli.
Una dia en que el fum, que feia pudor a goma, m'ha despistat a l'inici i hem començat més a la dreta fent una petita variant fins el tercer spit.
Gaudint de l'escalada, el bon rotllo, les vistes i de moltes coses més, hem arribat al cim de la divina Monja.

Baixant, i com a fidel pamapamaire que és, poc abans d'arribar al pi de les tres branques s'enfila a una descatalogada agulleta més "La Pepa".

NO HEM TOCAT LA PERA

Ho hem mirat de diferents maneres, però ni tan sols tocar-la hem pogut.
No trobem la manera d'arribar-hi.
Avui ens hem quedat al bosc penjat, que hi ha a la canal del Pou de Glaç direcció La Pera, a un punt on va haver-hi una esllavissada.
Hi haurem de tornar tot i la caminada que hi ha...

Ja toca alguna cosa més que la pera...

COMIAT DE SOLTER DEL XAVI DOMENECH

Algun vídeo

AGULLETA D'EN PANY

Una bona caminada, pugem per la canal de St. Jeroni fins al Mirador de La Pany.

Muntem el ràpel, cap al collet, i el Pep com sempre...

En principi anàvem a La Pera, i hem decidit deixar-la per després de La Pany aprofitant la baixada per la canal del Pou de Glaç, però no hem trobat manera d'arribar-hi...

Ja comença a tocar la pera.

GERMANS MASÓ I ANTONI ROSICH

Són els noms de les dues agulles que hem pujat avui.

Primer l'Agulla dels Germans Masó per la via XaviJuliPep.

Una via que, tots tres, teníem pendent des de ja fa massa temps.

Avui ha sigut el dia.

Gràcies per la dedicatòria amics!

Després anem a esgarrinxar-nos, a la normal de l'Agulla Antoni Rosich.

Una via només per grillats!

El Juli no està grillat.

AGULLA DE SANTA CECÍLIA

Per fi!

Després d'unes quantes retornades, per culpa de les pedres que hi cauen des de la Tereseina, hem pujat l'Agulla de Santa Cecília.
Tot i que avui també hi ha hagut gent per la ferrada, però menys que en un cap de setmana.
Bonica via normal, sense problemes, i descrita perfectament, com sempre, a la guia de l'Hita.
Tal com m'esperava, jo he necessitat alguns aliens i pitons pel tram de IV.

Per aprofitar més el dia, el Pep visita el cim de la Roca 326.

ANTÒNIA VILASECA I VILALTA

Per tornar al serrat, després d'uns quants dies, La Plantació i una via dels Germans i mare Masó és el millor.
Via: Antònia Vilaseca i Vilalta.
Sense problemes i ideal per reflexionar.

Tot i que El Pallasso ja no és problema, nosaltres sempre ens hi sentirem identificats...
Per acabar, anem a comprovar, per la via normal, si la cinta aïllant, que porta uns 25 anys damunt La Mamelleta, encara hi és.

UN ALTRE COP A DUBLÍN

Del 6 al 19 de maig he estat a Irlanda de vacances i estudiant anglès.

No es pot començar més malament, ja que l'avió va sortir, finalment, amb nou hores d'endarreriment.

Dues setmanes compartint vida a cal McGrath, situat a un cul de sac de Dublín.

Una bona excursió per l'illa va ser la visita, el primer dilluns, a Gleann dá Loch, frase amb Gaèlic que vol dir vall dels dos llacs.

Una altra visita interessant, el dissabte 12, va ser al Malahide Castle, on només arribar feien com una festa tradicional, a dins el castell no es podien tirar fotos.

Una bona experiència, en que he fet amics i amigues de Corea, Brasil, Itàlia, Alemanya, Àustria, Suïssa, entre d'altres països, i amb els qui, després de les classes a l'Alpha college, fèiem visites als llocs obligats.

A les nits els llocs obligats han sigut els Pubs on he pres pintes a la salut d'amics i amigues.

Petit resum d'un parell de setmanetes en que he desconnectat bastant.

CLOT DEL BOIXAR

Un dia de per gaudir, amb els amics Masó i el Pep, de les últimes croades.
Un bon esmorzar.
Poca caminada, cap al Torrent del Boixar.
Sobretot molta i molta xerrera.
Entre converses i converses alguns blocs, dels que desconeixem i ens inventem els noms:

"Bloc de la Cova del Boixar"

"Barret de Napoleó"

Damunt el "Bloc de la Tertúlia".

Després d'una llarga conversa seguim cap a l'objectiu inicial.

Primer però:

Pugem al "Bloc de l'esquerra".

Finalment una Agulla:

EL CAGALLÓ DE CABRA

Pugem per la via on hi ha la bona savina morta.

Quedem ben xops, per un bon ruixat, però amb tantes converses acabem pujant secs al cotxe.

PLEC DE LLIBRE INFERIOR

Pocs dies pots saber que no farà fred o molta calor, i que no plourà o es farà fosc aviat.

Diumenge ha sigut el dia.

Dos anys després ens atrevim a tornar a l'infern.

Sabíem que patiríem molt, però hem patit més del que ens pensàvem...

Agafem tots els pitons que tenim i molt material, que hem fet servir, direcció El Plec de Llibre Inferior.

Començo el primer llarg, fins l'arbret, utilitzo més pitons que en aquell intent de fa dos anys, 6q's, U's, V's, universals, aliens, de tot...

Segueixen caient moltes pedres, algunes no les hem pogut esquivar...

A la reunió, veient que l'arbret, del que vem rapelar fa dos anys, segueix bellugant-se, hi poso dos espits amb una anella.

Algú ha passat pel Plec durant aquests dos anys, ja que el pitó amb cordinet i "malló" que vaig deixar cagat de por, quan l'arbret semblava arrancar-se, ja no hi eren.

Algun lector del bloc?

És l'únic que hem reforçat de tota la via que segueix intacta, sense res, tal com la van deixar en Soto, en Monterde i en Barberà.

El segon llarg és com el primer però pitjor.

Descompost, terrós, vertical, trams desplomats...

Però entre el Pep i el Juli aconseguim arribar al collet!

Del collet al cim no hi ha problema.

Estic convençut que és una de les agulles més difícils de Montserrat i una de les escalades més difícils, exposades i arriscades que he fet.

No és una via recomanable, només per col·leccionistes amb casc.

El treball amb equip ha estat clau de l'èxit.

Felicitats Pep per haver acabat amb el problema número 1.

Felicitats Juli per superar el tram més difícil de la via.

Per acabar de rematar-nos, sen's enganxen les cordes del ràpel i hem hagut de suar, més que en cap altra ocasió, per treure-les.

Tot i que el dia és llarg hem baixat de nit pel camí dels francesos...

SERRA LLARGA

Avui el Pep m'ha portat a una bona excursió!

Primer em fa pujar al Bloc Ignot i el Bloc Fugaç per les vies Normals.

Continuem direcció El Bunyol de la Serra Llarga que també pugem per la Normal.

Al cim no hi havia pot!!!

Voltejant l'agulla i com dos boletaires el trobem a terra en mal estat, obert i mullat...

Seguim direcció la Serra Llarga enfilant-nos a tot el que anem trobant.

Pugem les cotes 499 F-E-D de la Serra Llarga fent algunes filigranes.

(foto feta des del Turó 499 C)

Abans del Turó pugem l'Agulla de Serra Llarga:

Després del Turó anem cap a L'Orella de Llebre (cotes 499 A i B)

Pugem sense problemes les dues roques, primer la 499 B, i després la 499 A que fa dos cims.

Set roques del Pam a Pam!

PER DAVANT

Una bonica i clàssica via, a la Gorra Marinera, que hem començat des del camí de Sant Jeroni.

El Juli traient, com sempre, les castanyes de l'últim llarg.

En acabar volíem fer més, però jo ja no podia...