PER TABOR

Des de la Roca dels Ocells flipem, un cop més, veient les cabres a no sé quina via i roca?

Seguim anant direcció la Roca dels Coloms, primer pujant el seu Turonet.

Rapelem cap el coll, i amb un pitonet i merletet, superem l'inici complicat i continuem la via normal, utilitzant aliens i bagues fins al cim.

Autèntica!

Ben satisfets queda la possibilitat, pujant la Punta Solitud, de que el Pep completi la Regió de Tabor.

Rapidament l'acompanyo!

Felicitats Pep per haver pujat a totes les agulles de la Regió de Tabor del Pam a Pam!!!

COMPLETANT

Curiosament avui hem assolit l'objectiu del dia i més!

El 4 de gener de 2.005 varem pujar la Roca de l'Esperança i la d'en Carles Roig, sense ascendir les roques que completen el Conjunt del Pollegons, perquè el dia se'ns va fer curt.

Avui doncs anem directes a l'Agulla Pastoret (Cota 445).

Des d'aquesta rapelem cap al cim de la Cota 446.

Seguim direcció les Roques finals del serrat dels Pollegons.

I assolim l'objectiu del dia sense problemes i abans del previst!

Així que decidim ampliar l'objectiu i anar a una d'aquelles roques que estan una mica amagades al Pam a Pam...

Hem de fer una bona caminada!

L'anem fent visitant la Cova de la Murdela, el Bassal de la Sajolida i passant pel Serrat de la Sajolida.

Finalment arribem al nou objectiu:

El Camelló!

Totes aquestes escalades han sigut sense corda.

Felicitats per la secció vintena!

AGULLA DE BOT

Com ja és costum, no hem assolit l'objectiu del dia que era pujar La Joca.
Hem tornat al massís d'El Port i hi hem arribat plovent...
Ens imaginem que a la vessant de La Terra Alta del massís no hi deu ploure com a la vessant d'El Montsià, i canviem d'objectiu.
Cap a l'Agulla de Bot.

Encara no entenc com ho hem encertat, però no hi plovia, i amb el Juli, el Pau, l'Amadeu, el Pep, el Jordi, l'Albert i la Vicky hem pujat, per la via normal, l'Agulla de Bot!
La Joca ja toca la pera...
Fotos

XOPS A LA TALAIA PETITA

L'objectiu d'avui, que no hem aconseguit, era que jo acabés el conjunt de les Talaies poc abans que el Pep.

Només arribar-hi ens enfilem a la Roca 393 i després a la Roca 314, que crec que ja les havia pujat, per assegurar-me que no me les deixés.

Seguidament anem a esmorzar al coll de entre la Talaia Gran i la Roca del Coll del Llum.

Després d'esmorzar començo a enfilar-me per la canal cap al coll entre la Talaia Gran i la Talaia Petita que a mi em faltava...

Una canal descomposta, terrosa on he clavat algun 6q i universals...

Amb el cel de color gris el Pep s'enfila per la normal de la Talaia Petita.

Només arribar al cim comença ploure...

Amb la corda per dalt no tinc problema per pujar-hi plovent.

Un cop xops rapelem des del cim.

Fem el segon ràpel per la canal fins el punt inicial.

Xops i plovent recordem que l'Hita diu que està prohibit relliscar durant la grimpada a la normal de la Punta Solitud (Roca 307).

Així que del conjunt de les Talaies ens queda pendent la Punta Solitud!

LA PERA

HEM TOCAT LA PERA!!!

I TAMBÉ L'HEM PUJAT!

Finalment, després de quatre intents, hem aconseguit tocar-la!

Hem anat per la canal del Pou de Glaç fins el punt adient per trencar cap als penya-segats direcció La Pera. Al lloc on va haver-hi l'esllavissada hem posat i deixat un bon passamà que serveix per anar i tornar.

Felicitats per la Secció setzena!

ROQUES DE LES FORADADES

Aquest cop la idea per poder arribar a La Pera era passar primer per les Roques de les Foradades.

Per estalviar-nos pujar la canal de St. Jeroni, deixem el cotxe a Sta. Cecília i caminem, per la carretera, fins al monestir, agafem el funicular fins a St. Joan i d'aquí, per la Serra de les Paparres, cap a St. Jeroni fins el punt on instal·lar el ràpel de 60 metres.

Arribem al coll entre les dues roques i primer una.

I després l'altra.

Descartem anar a La Pera ja que no veiem manera d'arribar-hi.

El descens, tal i com diu en Barberà, baixem en diagonal cap a la dreta i potser des d'una mica més amunt del punt apropiat fem el ràpel d'uns 50 metres fins a la Canal de St. Jeroni.

Un dia més sense tocar La Pera.

DIADA DE SANT FÈLIX

Només arribar a plaça al·lucino al veure Descarregar Per Sota el Pilar de 6 Aixecat Per Sota dels Falcons de Vilafranca.

A continuació grans castells de les quatre colles.

Aquests i molts més.

DIADA I CARRETILLADA DE L'ARBOÇ

Com cada any cap a la diada de l'Arboç!

A veure els Minyons de l'Arboç, els Castellers de Vilafranca, la Colla Jove Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Al vespre hi torno per la Carretillada.

VALL FERRERA

Petites vacances per la Vall Ferrera, amb el Marc, l'Isaac i el Marquès, del diumenge fins avui.

Hem visitat molts dels seus pobles, fet l'ascensió al Salòria i menjat moltíssim.

EL PETIT SUÍS I EL MERLET DE SOTA L'ERMITA DE SANT ANTONI

Un dia de relíquies pamapameres o no!

El Petit Suís el pugem dos vegades, primer per la normal i esmorzem al cim, i després per la Yoplait.

Seguim direcció el Merlet de Solta l'Ermita de Sant Antoni a que el Pep completi la Secció dissetena.

Abans, després d'agafar el camí que va direcció la Serra de les Lluernes i al costat mateix, faig alguna foto al Pep i el Juli damunt aquesta roca on no hi ha pot dels Masó i no sabem que és.

Postura cimera tradicional.

Finalment sense problemes pugem el Merlet.

El Roger no ha tingut mal de peus!

LA TALAIA GRAN

Sempre m'ha meravellat com ressalten del serrat el conjunt de les Talaies.
La Talaia Gran era una de les que em faltava d'aquest conjunt i a la que més ganes tenia d'anar.
Els Àngels Guillén m'han donat l'oportunitat d'anar-hi per una via a la que, actualment, no aspirava.
La Cervera-Raül.
No dúiem cap plaqueta però poden servir.

SET XOPS

Amb el Pep, l'Albert, el Jordi, el Pere, l'Amadeu i la Viky, havíem planejat una bonica escalada, fora de Montserrat!
Cap al massís d'El Port a intentar pujar La Joca.
Però no!
Hem caminat per la zona sense arribar a l'objectiu per culpa de la pluja que ens ha deixat xops!
Al juliol ja se sap...
Haurem de tornar-hi!
Fotos

LA PEP

Una gran via dedicada, per unes grans persones, a una gran persona.
Josep Rigol i Romeu.
(Un crack del Pam a Pam).
Per sort, he compartit, a Montserrat, moltíssimes hores amb ell i avui també!
Juntament amb els Àngels Guillén i el Juli.
Una dia en que el fum, que feia pudor a goma, m'ha despistat a l'inici i hem començat més a la dreta fent una petita variant fins el tercer spit.
Gaudint de l'escalada, el bon rotllo, les vistes i de moltes coses més, hem arribat al cim de la divina Monja.

Baixant, i com a fidel pamapamaire que és, poc abans d'arribar al pi de les tres branques s'enfila a una descatalogada agulleta més "La Pepa".

NO HEM TOCAT LA PERA

Ho hem mirat de diferents maneres, però ni tan sols tocar-la hem pogut.
No trobem la manera d'arribar-hi.
Avui ens hem quedat al bosc penjat, que hi ha a la canal del Pou de Glaç direcció La Pera, a un punt on va haver-hi una esllavissada.
Hi haurem de tornar tot i la caminada que hi ha...

Ja toca alguna cosa més que la pera...

COMIAT DE SOLTER DEL XAVI DOMENECH

Algun vídeo

AGULLETA D'EN PANY

Una bona caminada, pugem per la canal de St. Jeroni fins al Mirador de La Pany.

Muntem el ràpel, cap al collet, i el Pep com sempre...

En principi anàvem a La Pera, i hem decidit deixar-la per després de La Pany aprofitant la baixada per la canal del Pou de Glaç, però no hem trobat manera d'arribar-hi...

Ja comença a tocar la pera.

GERMANS MASÓ I ANTONI ROSICH

Són els noms de les dues agulles que hem pujat avui.

Primer l'Agulla dels Germans Masó per la via XaviJuliPep.

Una via que, tots tres, teníem pendent des de ja fa massa temps.

Avui ha sigut el dia.

Gràcies per la dedicatòria amics!

Després anem a esgarrinxar-nos, a la normal de l'Agulla Antoni Rosich.

Una via només per grillats!

El Juli no està grillat.

AGULLA DE SANTA CECÍLIA

Per fi!

Després d'unes quantes retornades, per culpa de les pedres que hi cauen des de la Tereseina, hem pujat l'Agulla de Santa Cecília.
Tot i que avui també hi ha hagut gent per la ferrada, però menys que en un cap de setmana.
Bonica via normal, sense problemes, i descrita perfectament, com sempre, a la guia de l'Hita.
Tal com m'esperava, jo he necessitat alguns aliens i pitons pel tram de IV.

Per aprofitar més el dia, el Pep visita el cim de la Roca 326.

ANTÒNIA VILASECA I VILALTA

Per tornar al serrat, després d'uns quants dies, La Plantació i una via dels Germans i mare Masó és el millor.
Via: Antònia Vilaseca i Vilalta.
Sense problemes i ideal per reflexionar.

Tot i que El Pallasso ja no és problema, nosaltres sempre ens hi sentirem identificats...
Per acabar, anem a comprovar, per la via normal, si la cinta aïllant, que porta uns 25 anys damunt La Mamelleta, encara hi és.

UN ALTRE COP A DUBLÍN

Del 6 al 19 de maig he estat a Irlanda de vacances i estudiant anglès.

No es pot començar més malament, ja que l'avió va sortir, finalment, amb nou hores d'endarreriment.

Dues setmanes compartint vida a cal McGrath, situat a un cul de sac de Dublín.

Una bona excursió per l'illa va ser la visita, el primer dilluns, a Gleann dá Loch, frase amb Gaèlic que vol dir vall dels dos llacs.

Una altra visita interessant, el dissabte 12, va ser al Malahide Castle, on només arribar feien com una festa tradicional, a dins el castell no es podien tirar fotos.

Una bona experiència, en que he fet amics i amigues de Corea, Brasil, Itàlia, Alemanya, Àustria, Suïssa, entre d'altres països, i amb els qui, després de les classes a l'Alpha college, fèiem visites als llocs obligats.

A les nits els llocs obligats han sigut els Pubs on he pres pintes a la salut d'amics i amigues.

Petit resum d'un parell de setmanetes en que he desconnectat bastant.