ROCA D'EN JAMAMOTO - MONTSERRAT PAM A PAM

El dia ha arribat i hem aconseguit pujar La Jamamoto! I per tant, a falta d'una (que serà una festa) i la Roca dels Àngels (enderrocada), el meu amic Pep (Josep Rigol i Romeu) ha pujat a totes les roques que en Josep Barberà i Suqué va ressenyar al Montserrat Pam a Pam.

FELICITATS!

En aquesta jornada històrica hem tingut la sort d'acompanyar-lo: l'Albert i l'Òscar Masó, la Vicky Álvarez, el Marc Pujol, l'Àngel Guillén, el Juli Font, el Toni Rigol i jo.

Ens ha costat una bona esberdissada tocar-la!

Per l'aresta nord hem obert (Pep, Juli i Xavi) la via Montserrat Pam a Pam, 30m. IV portar un parell d'universals.
Per la primera canal de la cara nord est el Toni i l'Àngel han obert la via El nostre mestre, 25m. V+ portar pitons...
I per la via normal d'en Barberà, Monterde i Soto hi han pujat els Germans Masó, la Vicky i el Marc.

I tots al cim ho hem celebrat!

AGULLA DELS APERTURISTES, ROC DEL FOC I L'AGULLETA DE L'ARCADA

Jornada d'agulletes que també hi són.

Pel camí que des del castell puja a la Cova del Cabrit comencem per l'Agulla dels Aperturistes.

Masònic Ramonagge pel Cantó Est.

Seguim cap a la Cova del Cabrit i passada aquesta i la canal de l'electró anem a esmorzar a dalt del Roc del Foc.

Històrica via normal d'en Torras i Nubiola.

Continuem direcció la Cova de l'Arcada, arran de paret, i pugem encordats l'Agulleta de l'Arcada.

Una altra històrica d'en Torras i Nubiola.

COTA 558

La que li faltava de la Carena descendent de la Punxa! Al cim un ràpel, segurament una reunió de la via Adrenalina, del que he tret un pitó amb les mans!

L'hem reforçat amb un 6Q!

Amics quedem el 24 per anar a l'última que li queda escalant!!

ROCA DE LA COVA

Aquest cop anem direcció St. Miquel, i pel torrent que hi ha entre la Roca de la Vomitada i l'Agulla de la Creu, Pallasso i Tres Torres, baixem fins a mitja canal, per sobre d'aquestes.
Aquí comencem el llarg flanqueig vertical i vegetal fins la Roca de la Cova.
El més difícil és arribar-hi, pujar-la és II.
Per baixar hem fet ràpels fins la Cova.

NO HEM TOCAT LA ROCA DE LA COVA

Crèiem que per la canal de l'esquerra de la Roca de la Cova hi arribaríem, doncs no!

Hem tornat a abandonar, deixant-hi pitons!!
Haurem de tornar-hi!

TALAIA DE SANT DIMES I ESPERÓ DEL DIABLE

Amb el Marc Grapes, el Juli, el Pep i l'Espectre de Brocken, hem anat a la Talaia de Sant Dimes.

Del coll entre el Turó de Sant Dimes i la Cota 527, sense problemes, només esgarrinxades, baixem cap al coll de la Talaia de Sant Dimes.

Fem la segona ascensió!

Una bona savina al cim ens permet rapelar.

Continuem, canal avall, amb dos ràpels de 50 i 20 metres, dels que no traiem les cordes.Arribem al flanqueig que ens permet assolir el cim de l'Esperó del Diable.

Vistes des del cim.

Tornem per on hem vingut aprofitant les cordes dels ràpels.

Felicitats Marc i Pep per la Secció trenta-unena!

TRANSHUMÀNCIA VERTICAL AMB SAL I DOLÇURA

Hem sigut capaços de trobar agulles i vies Roviromasòniques, que faltaven, que ens hi "atrevíssim", a prop i al solet!

Un lloc bonic i foradat que desconeixíem!

L'AGULLA FORADADA DEL CLOT DEL BASSAL DE L'HOME MORT O AG. FORADADA DE LA COVA TAPADA I EL FLAM D'AGULLES

La Transhumància Vertical, hem estat de sort ja que el primer tram sense els aliens no passo, hem utilitzat, pitons variats (universals i U's) i el pas d'A1 és llarguíssim per pitonar.

La Sal i Dolçura no hi hem vist el pitó del V final...

Acabem l'any amb il·lusió i alegria!

L'ÀVIA - DAGA VELLA

Els dies 11 i 25 de novembre de 2.007, tot i que no ho vaig publicar, vam assegurar al Yasku a obrir una via a l'Àvia, a la que va anar-hi també els dies 1 i 2 de desembre i de la que avui hem fet el cim!!

L'ÀVIA

DAGA VELLA

Oberta pel Jordi Cuyàs i Romero (Yasku).

L'hem acompanyat, quan hem pogut, el Juli Font, el Pep Rigol, el Toni Rigol i jo.

Només hi hem deixat els espits.

Per baixar hem fet dos ràpels, un de curt del cim al coll, i un d'uns 40 metres del coll al basament.

Primera ascensió, fins al cim, d'aquesta nova via i segurament la tercera absoluta de la Roca de l'Àvia!!

Primer llarg, reunió opcional.

Segon llarg impressionant.

Cim històric!

A PROP

Com que havia de fer fred anem a prop i al solet.

A la via a prop de l'Agulla dels Marges!
Trobem als de sempre al cim, i descobrim que en Torras i en Nubiola van pujar-hi per la via del Collet!
I a dinar a casa.

LA CASTELLASSA DE CAN TORRAS

Avui hem pujat aquesta meravella de Sant Llorenç del Munt!

Amb el Jaume i Martí Llobet, el Josep Maria Torras!!, l'Àlbert, la Vicky, el Pep, el Juli i l'Òscar, hem fet tres cordades per la via normal.

En el dia de col·locar al cim el pessebre del Centre Excursionista de Castellar, al que agraeixo la xocolata desfeta de l'esmorzar!

Un honor haver conegut personalment l'Ernest, la Conxita, la Lux i sobretot, amb qui també he compartit cim, en Josep Maria Torras!!!

XXIX DIADA DELS MINYONS DE TERRASSA

Un any més a la diada dels Minyons.

Aquest any no ha sigut de les millors però és igual.

Bon intent de cinc de nou amb folre!

Gran enxaneta dels Castellers de Barcelona!

Bona diada dels Xics!
Dono per acabada la temporada 2.007 com a seguidor casteller.

HEM TOCAT L'ÀVIA

Només l'hem tocat i amb prou feines.

Pujar-la serà un problema!!!

Ha costat hores esbardissant entre esbarzers i moltes esgarrinxades...

Hem anat pel Camí de la Sta. Cova i hem continuat direcció el Torrent de les Àligues, baixant pel torrent hem trobat el quasi desaparegut Camí de la Serra Llarga, i pel Solei dels Pins hem arribat al peu de l'Àvia.

Això és tot.

Ens hem cagat de por i no hem sabut com començar a escalar-la.

Haurem de tornar-hi...

DIADA DE TOT SANTS

Tots esperàvem més d'aquesta diada obligada, però havent vist el que s'ha vist, és senyal de que estem mal acostumats.

Els Castellers de Vilafranca no han pogut amb el 5 de 9 amb folre, i ja no han intentat ni la torre de 8 ni l'inèdit 3 de 9 amb folre i agulla.

Però grans castells han descarregat com aquest:

Els Capgrossos una tripleta màgica perfecte!

Llàstima els Castellers de Sants que tenen el 3 de 9 amb folre i l'han hagut de desmuntar per indecisió de l'enxaneta...

SEGON ANIVERSARI

Porto dos anys publicant el que em sembla, no tot el que voldria, i ja n'han sigut 100 articles!

PER TABOR

Des de la Roca dels Ocells flipem, un cop més, veient les cabres a no sé quina via i roca?

Seguim anant direcció la Roca dels Coloms, primer pujant el seu Turonet.

Rapelem cap el coll, i amb un pitonet i merletet, superem l'inici complicat i continuem la via normal, utilitzant aliens i bagues fins al cim.

Autèntica!

Ben satisfets queda la possibilitat, pujant la Punta Solitud, de que el Pep completi la Regió de Tabor.

Rapidament l'acompanyo!

Felicitats Pep per haver pujat a totes les agulles de la Regió de Tabor del Pam a Pam!!!

COMPLETANT

Curiosament avui hem assolit l'objectiu del dia i més!

El 4 de gener de 2.005 varem pujar la Roca de l'Esperança i la d'en Carles Roig, sense ascendir les roques que completen el Conjunt del Pollegons, perquè el dia se'ns va fer curt.

Avui doncs anem directes a l'Agulla Pastoret (Cota 445).

Des d'aquesta rapelem cap al cim de la Cota 446.

Seguim direcció les Roques finals del serrat dels Pollegons.

I assolim l'objectiu del dia sense problemes i abans del previst!

Així que decidim ampliar l'objectiu i anar a una d'aquelles roques que estan una mica amagades al Pam a Pam...

Hem de fer una bona caminada!

L'anem fent visitant la Cova de la Murdela, el Bassal de la Sajolida i passant pel Serrat de la Sajolida.

Finalment arribem al nou objectiu:

El Camelló!

Totes aquestes escalades han sigut sense corda.

Felicitats per la secció vintena!

AGULLA DE BOT

Com ja és costum, no hem assolit l'objectiu del dia que era pujar La Joca.
Hem tornat al massís d'El Port i hi hem arribat plovent...
Ens imaginem que a la vessant de La Terra Alta del massís no hi deu ploure com a la vessant d'El Montsià, i canviem d'objectiu.
Cap a l'Agulla de Bot.

Encara no entenc com ho hem encertat, però no hi plovia, i amb el Juli, el Pau, l'Amadeu, el Pep, el Jordi, l'Albert i la Vicky hem pujat, per la via normal, l'Agulla de Bot!
La Joca ja toca la pera...
Fotos

XOPS A LA TALAIA PETITA

L'objectiu d'avui, que no hem aconseguit, era que jo acabés el conjunt de les Talaies poc abans que el Pep.

Només arribar-hi ens enfilem a la Roca 393 i després a la Roca 314, que crec que ja les havia pujat, per assegurar-me que no me les deixés.

Seguidament anem a esmorzar al coll de entre la Talaia Gran i la Roca del Coll del Llum.

Després d'esmorzar començo a enfilar-me per la canal cap al coll entre la Talaia Gran i la Talaia Petita que a mi em faltava...

Una canal descomposta, terrosa on he clavat algun 6q i universals...

Amb el cel de color gris el Pep s'enfila per la normal de la Talaia Petita.

Només arribar al cim comença ploure...

Amb la corda per dalt no tinc problema per pujar-hi plovent.

Un cop xops rapelem des del cim.

Fem el segon ràpel per la canal fins el punt inicial.

Xops i plovent recordem que l'Hita diu que està prohibit relliscar durant la grimpada a la normal de la Punta Solitud (Roca 307).

Així que del conjunt de les Talaies ens queda pendent la Punta Solitud!

LA PERA

HEM TOCAT LA PERA!!!

I TAMBÉ L'HEM PUJAT!

Finalment, després de quatre intents, hem aconseguit tocar-la!

Hem anat per la canal del Pou de Glaç fins el punt adient per trencar cap als penya-segats direcció La Pera. Al lloc on va haver-hi l'esllavissada hem posat i deixat un bon passamà que serveix per anar i tornar.

Felicitats per la Secció setzena!

ROQUES DE LES FORADADES

Aquest cop la idea per poder arribar a La Pera era passar primer per les Roques de les Foradades.

Per estalviar-nos pujar la canal de St. Jeroni, deixem el cotxe a Sta. Cecília i caminem, per la carretera, fins al monestir, agafem el funicular fins a St. Joan i d'aquí, per la Serra de les Paparres, cap a St. Jeroni fins el punt on instal·lar el ràpel de 60 metres.

Arribem al coll entre les dues roques i primer una.

I després l'altra.

Descartem anar a La Pera ja que no veiem manera d'arribar-hi.

El descens, tal i com diu en Barberà, baixem en diagonal cap a la dreta i potser des d'una mica més amunt del punt apropiat fem el ràpel d'uns 50 metres fins a la Canal de St. Jeroni.

Un dia més sense tocar La Pera.