DUBLIN - EIRE

Del 23 al 26 de Març hem visitat la capital d'un país del món, amb la Isabel, la Tata, l'ajuda de la Ivonne, el Jordi (Rupu) i la Conxita.

Cervesa, jalar, caminar, bus, festa, Bed & Breackfast, pluja, bon rotllo i alegria!! Paraules que defineixen aquestes petites vacances.

Qualsevol altra definció o el que es vulgui, ho podeu posar com a piades!

*****

We were having a great time at Guiness Storehouse

TALAIA DEL TORRENT DEL MISSER

VIA: PERE ANTON CAMPS

*

40m. Vº

Dur alguns: friends, universals, U's, bagues i baguetes per ponts de roca...

Descens: Per la via normal desgrimpada II.

On el Juli posa l'ull i obre la via!

En un dia inestable, hem anat amb els Angels Guillem, el Pep i el Juli cap al Torrent del Misser a la seva Talaia a fer-hi la primera ascenció.

Via dedicada al bon amic excursionista Pere Anton Camps.

EL VENT

Ja havia assumit que aquesta setmana no trobaria cap xorrada per publicar al blog, ja que amb la gastroenteritis no aniré a escalar... Doncs no! El vent que ha fet aquesta nit s'ha endut part de la teulada de cal Madró i així ha quedat després de que el meu pare i jo ho "arregléssim".

ROCA DE LA VOMITADA

Una agullassa del Pam a Pam.

Un dia en que l'orientació jugava i es reia de nosaltres, i després de fer moltes filigranes...

(Via: fent filigranes)

Nosaltres hem vist més risc de despresa de pedres, cap al camí, per la via normal que per aquest itinerari ascendit per l'Albert, el Pep i jo també.

Una via completa d'escalada amb terra i roca, amb flanquejos i algun pas d'A1, on és necessari portar universals i forces vagues llargues.

Es baixa bé rapelant des de la savina, reunió, fins a l'inici de la via.

La ressenya sèria és cosa de l'Albert.

Una foto de les vistes:

Agulla de la Creu, Roca del Pallasso, Roques de les Tres Torres.

Algú ha vist El Gos?

L'ESPERÓ DELS PALLERS I LA DISFRESSA

Ja feia dies que ho dèiem d'anar al serrat amb l'Albert Masó i finalment avui ha sigut el dia en que hem pogut coincidir.

Jo no coneixia aquest esperó, que segurament mai no hagués vist, però una vegada més m'apunto l'obertura d'una primera gràcies als bons escaladors que tinc com amics.

Anant pel camí dels pallers passant a l'altre cantó del torrent que mira L'Era dels Pallers es troba l'Esperó dels Pallers.

La via és la Ferran i Maite, puja per l'aresta, està equipada, aconsellable un alien del núm. 8, bona roca, dificultat V obligat, Ae.

Per acabar de completar el dia, decidim avançar direcció nord cap al nucli de la regió d'agulles, però sense saber-ho passem per la cova tapiada i just superada trobem una nova agulleta:

La Disfressa, una petitona i bonica agulla que ascendim per la cara oest, on un arbre pot servir d'assegurança i en la que no hi hem deixat res a part del pot de registre. Per fer reunió hem utilitzat el gran merlet de roca que hi ha al cim, voltejant-lo amb la corda.

COTES

Avui el Juli havia decidit anar al Bitllot, doncs cap allà hem anat, però el fred, el vent i el sol que no tocava a la via normal...
Doncs si, canvi de plans.
Cap a la Roca 165, ascensió tal com diu en Barberà, (el V bastant més assequible que molts dels seus III's). Salutacions als germans Masó que estaven damunt aquest cim!!
Ara cap a la Roca 164, molt més gran i sense problemes. Baixant ascendim una coteta que té enganxada a la vessant sud, a la foto d'inici es distingeix. Fa agulleta, comprova-ho clicant aquí:

No sé perquè serà, però que avui hagi fet 96 fotos, deu ser perquè la regió m'agrada.

BOLETETS

Petita explicació de la jornda d'avui amb relació a l'ordre de les fotos anteriors:
- En un dia boirós i fred, ens hem dirigit cap el Torrent de la coma dels naps de dalt, on encara hi hem trobat neu.
- Per superar un tram de torrent molt vertical, ens hem emparrat/esverdiçat cap a l'esquerra fins que ens hem adonat que estàvem damunt una nova agulleta, la Roca del Mig de l'Alzina.
- Emparrant-nos cap a l'altre banda del torrent, ens hem dirigit cap a la Síndria, on hi hem deixat un potet.
- Direcció al Serrat del Cabrit m'enfilo a la Roca de la Vorera per la via normal.
- Arribem al Serrat del Cabrit a l'alçada del magnífic pont natural, seguim direcció sud passant per la Roca 270.
- Abans de pujar la Roca 273, baixem esverdiçant en direcció Oest i ascendim la Roca 276, tornem amunt cap el Serrat del Cabrit pel roquisser que diu en Barberà.
- Ja som a la savina d'on muntem el ràpel per anar al coll del Boletet i tal com diu en Barberà l'ascendim, però jo no el trobo fàcil.
- Seguim direcció al Merlet de la Roca Vella, abans passem pel cim de la Roca Vella o Proa a contemplar.., baixem direcció al merlet i per la canaleta arribem al collet i sense dificultats arribem al cim amb ramonage. Fem un ràpel fins al collet, i dos ràpels més fins damunt la Tonsura.
- Ah! l'Agulla Fina que maca que és!! Només era per ensenyar quines vistes més maques.

AGULLA DEL PESSEBRE

Un dia molt fred, amb el Juli i el Pep ens dirigíem cap a l'Agulla del Coll de la Palleta provant de pujar per la canal entre la Roca de la Palleta i el Pollegó Central. A mitja canal, després de superar un tram en que hi ha una corda fixe, es posa molt vertical i amb esbarcers, ho deixem estar.
Aquest intent no ha pogut ser, canvi de plans...
Després d'esmorzar ens dirigim, camí del Pont amunt cap a l'Agulla de Pessebre, que no queda lluny d'on ens trobem.
Amb unes quantes esgarrinxades ascendim sense problemes el Turó del Torrent del Pont, on al cim hi trobem als de sempre.

Seguim amunt esgarrintxant-nos i arribem a l'inici de la via normal de l'Agulla del Pessebre. No sabem per on començar i amb moltes dificultats, roca descomposta i terrosa fem un primer llarg, per la canal Nord, fins a un bon arbre abans del collet. Des de l'arbre un segon llarg fins al cim molt més dificil que III que li posa el Sr. Barberà. Un cim petitó i precari, però hem descobert perquè l'agulla rep aquest nom.

Un parell de ràpels, primer del cim a l'arbre (reunió) i de l'arbre a baix.

NEVADA

Fotos des de cal Madró de la nevada que està caient avui.

NAPS

Per arribar a la zona hem agafat el nou camí que puja cap a la Pupa i ens hem desviat pel Torrent de la coma dels naps de dalt.
Hem començat anant a la ROCA INFERIOR DE L'ALZINA, que hem ascendit per la via normal, potser anant a buscar l'aresta més avall del collet i així amb menys dificultats.
En direcció als Bonys dels Naps hem ascendit la primera petita agulla, tot i ésser dreta, s'ascendeix bé.

Buscant la manera d'accedir als bonys dels naps, trobem més bonys! un primer cobert per la vegetació, que ens ajuda a pujar-hi, i un segon LA LLASTRA,

enganxat al Bony cota 284, que sense saber-ho ens proporciona obrir la via: Per Dins, un primer llarg de I-II, que puja per dins la llastra fins al seu cim, i un segon llarg de 50m. que arriba al cim del Bony 284, algun passet de III+.

Així hem seguit cap a la cota 283 i seguint la carena, cap a la 282 i 281.

Finalment hem ascendit la cota 280 o Agulla Altiva per la via Normal.

AGULLA JULI FONT

Avui el Juli ha obert aquesta meravella de via, 25m, utilitzant un parell de pitons (universal i U), que no hem deixat.

Hem començat pujant per la drecera dels Graus on ja hem trobat una agulleta, "de la Passa" ja que només cal fer una passa per ascendir-la. Tot i que deu tenir algun altre nom que desconec.

Després camí de les bateries i trencant per les marques blaves que porten a l'Avenc de la Costa Dreta, hem anat cap a l'aresta sud de l'Agulla Juli Font. A peu d'aresta, trobem un bloc que hem anomenat El Pitu del Juli. Després el Juli obre la via Pels Amics. Rapelem des d'una arrel fins al collet 7m, i del collet un curt ràpel per acabar de baixar 5m.

Abans de baixar hem anat a veure l'Avenc de la Costa Dreta.

Baixant pel serrat que va directe cap a la Costa Dreta, hem vist moltes noves agulletes com aquesta, que hem ascendit. Finalment xops hem arribat al cotxe.

ROCA DEL SOSTRE DE LA COSTA DRETA

Anant a l'agulla Juli Font, amb el Juli i el Joan, he ascendit aquesta Roca on al cim ha començat a ploure i xop ens hem refugiat sota el seu sostre, on hem esmorzat i abandonat el projecte d'avui, per culpa de la pluja.
Salutacions a tots els col·leccionistes.

ANDORRA

Escapada llampec a Andorra, amb el Pere (Siba) i el Jordi (Rupu), en que a les nou de matí marxavem de Torrelavit i a les 9 del vespre ja hi tornavem a ser.
Consumir, jalar, gastar i trobar una bona llibreria antiquària de muntanya, la Jaume Caballé, que tot i que m'ha agradat molt, no hi he pogut trobar el Pam a Pam.

VIA ÒSCAR MASÓ

*** *** *** ******

La innocentada consistia en que només anavem a treure la corda de l'Agulla del Pas del Nap.*** ** ** * **** * * * * * * * * * * * * * * *** ** ** ** ** ** ** * * * * * **** *** * * ** ** * ** Però també era el moment de dedicar-li una via al Sr. Òscar Masó i Garcia.

****************************

Quan l'Albert ens va trucar infrormant-nos de la lesió que l'Òscar es va fer al pis, no vem dubtar que l'acompanyaríem en la seva gran idea.

De bon matí en un dia gèlid començava l'Albert ascendint el primer llarg que arriba a la cota 285. Aquí dalt ens regala l'ascensió a l'Agulla del Pas del Nap, aprofitant-nos de la corda que es va quedar en el ràpel. Continuant en la via, el Pep comença el segon llarg a l'estil clàssic i jo l'acabo amb material més modern. Finalment arribem al cim de l'Agulla dels Naps de Dalt amb l'ùltim llarg de la via que ja és comú amb la via normal. Amb el temps just rapelem l'agulla, ens esgarrinxem només una mica fins inventar-nos un ràpel que ens porta a peu de via quan ja era fosc.

No vull especificar més ja que la ressenya idònia és la que l'Àlbert ha regalat a l'Òscar, però he de dir que a t'ho mereixes de veritat Òscar.

EXPLORANT

Amb la intenció d'anar a la Roca del Joanet, ens hem trobat amb una via (Litos segons la guia Montserrat Cara Sur) que hem ascendit fins la primera reunió i de la que ens hem desviat cap una savina i hem seguit per una altra via fins al cim de la Roca de Sant Miquel. D'allí ens hem dirigit cap a la Roca del Joanet, el Pep ha passat abans pel que hem anomenat Roca de la Joaneta. Des del cim de la Roca del Joanet hem rapelat cap el collet del que la guia anomena Agulla ¿?, que hem ascendit facilment. Hem descendit rapelant des de la reunió de la via Martina.

La segona part de la jornada, hem traspassat el Torrent de la Coma d'em Pastor cap al que ens ha semblat que era una nova agulleta. Sense problemes hi hem arribat i amb encastament entre aquesta i la roca d'on es desenganxa, per la cara sud, hem arribat al seu cim. L'hem anomenada EL PIT ROIG.

Aquí la foto:

SHINY PIPOL

Pep Pujol, Albert Masó, Òscar Masó, Pep Rigol, Marc Pujol, Juli Font, sis persones brillants acompanyats també d'en Ramon Oranies una persona brillant també .

Doncs sí!! Una altra col·lectiva històrica en que agulles de zones "prohibides" han sigut assolides!!

Hem començat pujant per les restes de les escales de ferro que hi ha per dins el monestir i que ens han permès arribar a prop del cim del Sostre del Castell del Diable. Des del cim del Sostre hem pujat carena amunt, al que l'Òscar Masó ha batejat com l'Ensigalada dels Benedictins. D'aquí hem anat a esmorzar damunt el Turó de Sant Dimes.

La segona part del dia ha sigut anar cap a l'Agulla del Contrafort de Sant Dimes, primer hem ascendit un Turó previ que anomena en Barberà i finalment, després d'un ràpel d'aproximació, l'Homos Espicatum ha sigut el cap de corda per ascendir l'Agulla.

Per acabar d'arrodonir el dia hem baixat per les escales de ciment, que també hi ha darrere el monestir, i així hem tancat el recorregut d'aquesta nova diada col·lectiva.

Gran dia amb la companyia de grans amics!!!

Fins la pròxima!!!

AGULLA DEL PILOT (ÀNGEL)

Petitona i rodoneta agulla que hem voltat unes quantes vegades buscant on clavar. Per la cara S. no ho hem trobat i quan semblava que no hi havia cap punt feble on pitonar-hi, per la cara NO. hem trobat els punts justos i precisos per superar, amb estreps, la verticalitat de l'agulla i assolir-ne el seu cim.

Un dia molt fred, en que el sol no ens ha acompanyat.

Salutacions a Canàries pel Juli i a Argentina pel Yasku!!

CAPITELL

Per si no n'hi hagués prou amb les més de mil agulles de Montserrat, també hi ha història feta per l'home que desperta la curiositat d'escaladors, encara que poca... Aquest capitell n'és l'exemple, encastat a la canal que porta el seu nom.
Bé, avui hem esmorzat després de pujar a l'Agulla dels Capitells, d'on no cal dir que és el que es veu perfectament des del seu cim.
Després d'esmorzar és quan hem ascendit per la Canal del Capitell. Estic segur que ja feia algun any que no hi pujava ningú, ja que el tamany i nombre d'esbarzers era considerable. Sort de les tisores de podar...
Seguidament hem anat cap a la via Montserrat Torrat de La Titella, via típica masoniana, maca, clàssica poc repetida i pot al cim (encara que buit, per culpa d'alguna cabra probablement).
Per acabar d'arrodonir el dia, hem ascendit el Pont Natural del Torrent dels Lladers per la via Casualitat, passant per dins el forat que forma el bloc. Via típica Roviriana.

Unes ascencions d'agulles que no són al Pam a Pam ideals per dies freds.

XXVII DIADA DELS MINYONS DE TERRASSA

Avui creia que veuria descarregar el 3 de 10fm, però ja se sap, no hi ha res segur i no és un castell fàcil. Tot i axí un 2 de 9fm i grans castells de les tres colles, Minyons, Capgrossos de Mataró i Castellers de Barcelona coronats a l'última gran diada del 2005.