Amb l'Albert i el Pep pugem per la canal de St. Jeroni direcció El Sentinelleta.
Una bona caminada...
Agafem el tram final del camí dels Francesos i comencem a fer alguna filigrana, amb ràpel inclòs, per arribem al coll del Sentinelleta.
Uns passos, més que molt fins, que hem fet amb artificial de merlets i maravillosos, per arribar a l'estreta xemeneia.
Pugem primer El Fusell del Sentinelleta i completem la via normal al cim del Sentinelleta.
Un ràpel des d'una savina i tornem a deixar l'agulla sense res més que el pot del cim.
Seguim fent filigranes i ràpels per arribar a la Roca de l'Ampolla.
Per una canal arbrada arribem al coll des d'on la pugem un a un.
Tornem cap al camí de Sant Jeroni, envoltats de deixalles, i baixem la canal mig a les fosques.
Un dia en que el fred i el vent s'han fet notar.
24 de febrer 2007
FUSELL, SENTINELLETA I AMPOLLA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Caram!
el Sentinelleta sembla que hagi de caure amb una bona empenta! curiosos racons que encara amaga aquesta gran muntanya..
Una sortida fascinant en un racó que no es pot imaginar de bonic i selecte que és. Us envejo perquè vosaltres coneixeu la joia d'haver-hi lluitat unes efímeres però inoblidables hores de la vostra vida. Felicitats!!
Per cert, canviant de tema: això de la foto amb els calçotets a topos blaus al cim us he de dir que ja en tinc una d'un company amb els calçotets amb franges blaves i em passaran una d'un altre escalador també emergint de l'esquerda del cim amb calçotets daurats posats. Sorry, hi ha qui ja se us ha adelantat! Caldrà imaginar coses més estrambòtiques!
Una abraçada i fins aviat!
Mayun
Amic Mayun!!
Estem ansiosos per veure publicada aquesta enciclopèdia!!
Veig que només et deu faltar una foto sense calçotets, podries ser tu mateix el primer!!! o no? afanyat!!
Realment fascinant l'escalada de diumenge, un racó autèntic, però estigues tranquil que el teu germà t'hi durà a fer feina!!
Espero que el fins aviat sigui cert!!
Una abraçada!
Hola companys!! Continueu abraçant aquesta muntanya tant bonica, que de segur que ella també us premiarà amb magnífiques tivades!
pd. Escrivia per donar les gràcies a l'Albert pel magnífic dibuix, resenya, plànol de situació, etc del Serrat dels Il.luminats!! fins aviat!
Ei Ei Xavi,
el que no puc fer és editar un llibre sobre salvatjades impúdiques, je, je!
Respecte al fins aviat, si teniu ganes d'esgarrapar terreny rocós i força argilós, allà m'hi trobareu fent penitència (de bon grat!) d'aquí poc.
Una salutació, XAVIJULIPEP's.
Mayun
Estic content que t'hagi agradat, Roger. Vaig recordar la lluminosa jornada i em vaig inspirar. Que el mal de peus no et faci desistir de tornar-nos a acompanyar! Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada