Per tornar al serrat, després d'uns quants dies, La Plantació i una via dels Germans i mare Masó és el millor.
Via: Antònia Vilaseca i Vilalta.
Sense problemes i ideal per reflexionar.
Tot i que El Pallasso ja no és problema, nosaltres sempre ens hi sentirem identificats...
Per acabar, anem a comprovar, per la via normal, si la cinta aïllant, que porta uns 25 anys damunt La Mamelleta, encara hi és.
27 de maig 2007
ANTÒNIA VILASECA I VILALTA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
12 comentaris:
Direu que sóc un tafaner, però que és això de la cinta aillant?
Hola Jaume,
La cinta aïllant era un sistema que s'utilitzava per orientar-se per la Plantació quan no estava de moda.
A mi, em fa il·lusió trobar-ne encara.
Salutacions
Xavi, Juli i Pep:
M'ha fet molta il·lusió que hàgiu fet aquesta via que vaig obrir amb els meus fills Òscar i Albert, i que li vam dedicar a la meva amiga Antònia Vilaseca. Espero que us hagi agradat i que hàgiu disfrutat fent-la. Gràcies!
Hola Conxita:
No vull parlar per boca dels meus amics, però si que puc dir que jo vaig passar-mo molt bé, i que ells feien cara de no passar-so malament. No haviem escalat els tres junts desde el dia del Plec i les cares, tot i que jo no portava mirall, puc assegurar que eren molt diferents.
Una abraçada.
Havia vist aquesta cinta en varios llocs de la Plantació, com el coll de la Triple, i no savia que era. Aqui n´hi ha molta historia.
Hola conxita,felicitats per la via.Molt maca,sobre tot el primer llarg.Dic el mateix que Pep, la cara ,ja pots pujar-hi de peus, molt diferent de la que teniem al Plec Inf. Una abraçada i salutacions als cavallers del roquissar. Juli
Hola Conxita!
Gràcies a tu i als teus fills!
M'ha agradat molt la via!
Com totes les que porten el vostre segell.
He disfrutat molt!
Com sempre que escalo amb el Juli o el Pep.
Salutacions per tots vosaltres!
Hola Pep, Juli i Xavi!
Us agraeixo molt les vostres alabances! La meva amiga Antònia està molt contenta!
Molts records per a tots!
Una meravella les vies dels germans Masó i família, igual que les ressenyes que fan, autèntiques obres d'art.
Salutacions d'un altre Xavi.
Gràcies, Xavi Grané!!!
És un gran honor que ens dirigeixis aquests "piropos"!
Has de saber que de jovenets ens inspiràvem amb els teus croquis i vies que obries a Sant Llorenç. Tenim grans records de la "Terra ferma" i la "Terra de vents"!
I ara... buf! No pares tampoc!!!
Una bona abraçada!
Tot un mar d´alabances entre guerrers de la roca i l´aventura. Salut i una abraçada.
Avui hem fet la via i també ens ha agradat molt, Bona roca, bones vistes i sol.litut. Que més volem!
Publica un comentari a l'entrada