NEVADA

Fotos des de cal Madró de la nevada que està caient avui.

NAPS

Per arribar a la zona hem agafat el nou camí que puja cap a la Pupa i ens hem desviat pel Torrent de la coma dels naps de dalt.
Hem començat anant a la ROCA INFERIOR DE L'ALZINA, que hem ascendit per la via normal, potser anant a buscar l'aresta més avall del collet i així amb menys dificultats.
En direcció als Bonys dels Naps hem ascendit la primera petita agulla, tot i ésser dreta, s'ascendeix bé.

Buscant la manera d'accedir als bonys dels naps, trobem més bonys! un primer cobert per la vegetació, que ens ajuda a pujar-hi, i un segon LA LLASTRA,

enganxat al Bony cota 284, que sense saber-ho ens proporciona obrir la via: Per Dins, un primer llarg de I-II, que puja per dins la llastra fins al seu cim, i un segon llarg de 50m. que arriba al cim del Bony 284, algun passet de III+.

Així hem seguit cap a la cota 283 i seguint la carena, cap a la 282 i 281.

Finalment hem ascendit la cota 280 o Agulla Altiva per la via Normal.

AGULLA JULI FONT

Avui el Juli ha obert aquesta meravella de via, 25m, utilitzant un parell de pitons (universal i U), que no hem deixat.

Hem començat pujant per la drecera dels Graus on ja hem trobat una agulleta, "de la Passa" ja que només cal fer una passa per ascendir-la. Tot i que deu tenir algun altre nom que desconec.

Després camí de les bateries i trencant per les marques blaves que porten a l'Avenc de la Costa Dreta, hem anat cap a l'aresta sud de l'Agulla Juli Font. A peu d'aresta, trobem un bloc que hem anomenat El Pitu del Juli. Després el Juli obre la via Pels Amics. Rapelem des d'una arrel fins al collet 7m, i del collet un curt ràpel per acabar de baixar 5m.

Abans de baixar hem anat a veure l'Avenc de la Costa Dreta.

Baixant pel serrat que va directe cap a la Costa Dreta, hem vist moltes noves agulletes com aquesta, que hem ascendit. Finalment xops hem arribat al cotxe.

ROCA DEL SOSTRE DE LA COSTA DRETA

Anant a l'agulla Juli Font, amb el Juli i el Joan, he ascendit aquesta Roca on al cim ha començat a ploure i xop ens hem refugiat sota el seu sostre, on hem esmorzat i abandonat el projecte d'avui, per culpa de la pluja.
Salutacions a tots els col·leccionistes.

ANDORRA

Escapada llampec a Andorra, amb el Pere (Siba) i el Jordi (Rupu), en que a les nou de matí marxavem de Torrelavit i a les 9 del vespre ja hi tornavem a ser.
Consumir, jalar, gastar i trobar una bona llibreria antiquària de muntanya, la Jaume Caballé, que tot i que m'ha agradat molt, no hi he pogut trobar el Pam a Pam.

VIA ÒSCAR MASÓ

*** *** *** ******

La innocentada consistia en que només anavem a treure la corda de l'Agulla del Pas del Nap.*** ** ** * **** * * * * * * * * * * * * * * *** ** ** ** ** ** ** * * * * * **** *** * * ** ** * ** Però també era el moment de dedicar-li una via al Sr. Òscar Masó i Garcia.

****************************

Quan l'Albert ens va trucar infrormant-nos de la lesió que l'Òscar es va fer al pis, no vem dubtar que l'acompanyaríem en la seva gran idea.

De bon matí en un dia gèlid començava l'Albert ascendint el primer llarg que arriba a la cota 285. Aquí dalt ens regala l'ascensió a l'Agulla del Pas del Nap, aprofitant-nos de la corda que es va quedar en el ràpel. Continuant en la via, el Pep comença el segon llarg a l'estil clàssic i jo l'acabo amb material més modern. Finalment arribem al cim de l'Agulla dels Naps de Dalt amb l'ùltim llarg de la via que ja és comú amb la via normal. Amb el temps just rapelem l'agulla, ens esgarrinxem només una mica fins inventar-nos un ràpel que ens porta a peu de via quan ja era fosc.

No vull especificar més ja que la ressenya idònia és la que l'Àlbert ha regalat a l'Òscar, però he de dir que a t'ho mereixes de veritat Òscar.

EXPLORANT

Amb la intenció d'anar a la Roca del Joanet, ens hem trobat amb una via (Litos segons la guia Montserrat Cara Sur) que hem ascendit fins la primera reunió i de la que ens hem desviat cap una savina i hem seguit per una altra via fins al cim de la Roca de Sant Miquel. D'allí ens hem dirigit cap a la Roca del Joanet, el Pep ha passat abans pel que hem anomenat Roca de la Joaneta. Des del cim de la Roca del Joanet hem rapelat cap el collet del que la guia anomena Agulla ¿?, que hem ascendit facilment. Hem descendit rapelant des de la reunió de la via Martina.

La segona part de la jornada, hem traspassat el Torrent de la Coma d'em Pastor cap al que ens ha semblat que era una nova agulleta. Sense problemes hi hem arribat i amb encastament entre aquesta i la roca d'on es desenganxa, per la cara sud, hem arribat al seu cim. L'hem anomenada EL PIT ROIG.

Aquí la foto:

SHINY PIPOL

Pep Pujol, Albert Masó, Òscar Masó, Pep Rigol, Marc Pujol, Juli Font, sis persones brillants acompanyats també d'en Ramon Oranies una persona brillant també .

Doncs sí!! Una altra col·lectiva històrica en que agulles de zones "prohibides" han sigut assolides!!

Hem començat pujant per les restes de les escales de ferro que hi ha per dins el monestir i que ens han permès arribar a prop del cim del Sostre del Castell del Diable. Des del cim del Sostre hem pujat carena amunt, al que l'Òscar Masó ha batejat com l'Ensigalada dels Benedictins. D'aquí hem anat a esmorzar damunt el Turó de Sant Dimes.

La segona part del dia ha sigut anar cap a l'Agulla del Contrafort de Sant Dimes, primer hem ascendit un Turó previ que anomena en Barberà i finalment, després d'un ràpel d'aproximació, l'Homos Espicatum ha sigut el cap de corda per ascendir l'Agulla.

Per acabar d'arrodonir el dia hem baixat per les escales de ciment, que també hi ha darrere el monestir, i així hem tancat el recorregut d'aquesta nova diada col·lectiva.

Gran dia amb la companyia de grans amics!!!

Fins la pròxima!!!

AGULLA DEL PILOT (ÀNGEL)

Petitona i rodoneta agulla que hem voltat unes quantes vegades buscant on clavar. Per la cara S. no ho hem trobat i quan semblava que no hi havia cap punt feble on pitonar-hi, per la cara NO. hem trobat els punts justos i precisos per superar, amb estreps, la verticalitat de l'agulla i assolir-ne el seu cim.

Un dia molt fred, en que el sol no ens ha acompanyat.

Salutacions a Canàries pel Juli i a Argentina pel Yasku!!

CAPITELL

Per si no n'hi hagués prou amb les més de mil agulles de Montserrat, també hi ha història feta per l'home que desperta la curiositat d'escaladors, encara que poca... Aquest capitell n'és l'exemple, encastat a la canal que porta el seu nom.
Bé, avui hem esmorzat després de pujar a l'Agulla dels Capitells, d'on no cal dir que és el que es veu perfectament des del seu cim.
Després d'esmorzar és quan hem ascendit per la Canal del Capitell. Estic segur que ja feia algun any que no hi pujava ningú, ja que el tamany i nombre d'esbarzers era considerable. Sort de les tisores de podar...
Seguidament hem anat cap a la via Montserrat Torrat de La Titella, via típica masoniana, maca, clàssica poc repetida i pot al cim (encara que buit, per culpa d'alguna cabra probablement).
Per acabar d'arrodonir el dia, hem ascendit el Pont Natural del Torrent dels Lladers per la via Casualitat, passant per dins el forat que forma el bloc. Via típica Roviriana.

Unes ascencions d'agulles que no són al Pam a Pam ideals per dies freds.

XXVII DIADA DELS MINYONS DE TERRASSA

Avui creia que veuria descarregar el 3 de 10fm, però ja se sap, no hi ha res segur i no és un castell fàcil. Tot i axí un 2 de 9fm i grans castells de les tres colles, Minyons, Capgrossos de Mataró i Castellers de Barcelona coronats a l'última gran diada del 2005.

LA TROBADA I LA PREDILECTA

Segons la imaginació de cadascú, la llista de monòlits que formen parelles a Montserrat, és podria allargar molt.

La Roca Trobada i l' Agulla Predilecta, segons la meva imaginació, són dues agulles més en el llarg llistat on podem trobar parelles com: la Portella Gran i la Petita, el Sentinella i el Fusell, les Bessones, la Bola de la Partió i la Bitlla, i així tantes com la nostra imaginació ens digui.

Bé, queda clar quin ha sigut l'objectiu, que hem assolit, d'aquest dissabte. Doncs ha sigut més difícil del que m'esperava, normal...

Les dues agulles, el Pep i jo, les hem pujat un a un per les dificultats, i el tamany i descomposició dels cims. Això sí, molt macos!
La Roca Trobada, un primer llarg de 20m. de IV, on els aliens entren sols, fins al collet amb una reunió a un arbret. Després, un segon llarg fins al cim, que és comença flanquejant cap a l'esquerra, on buscant les pedres més bones s'arriba, no facilment, damunt la Roca. No hi ha res per rapelar, i això vol dir por per baixar, hem voltejat la corda pel cim i ràpel fins al collet, per l'arbret hem ràpelat el primer llarg.

L'Agulla Predilecta, un únic llarg on amb penes i treballs hem clavat algun universal, comença amb ramonage que es complica força quan l'agulla es separa de la Paret NO de St. Jeroni, tocant el cim des de l'ultim universal, hem tirat un cap de corda cap a l'altra banda de l'agulla per lligar-lo a un arbre i així fer servir la corda com a reunió del cim pelat.

Tot això en un dia nuvolós, humit, fred i màgic, on la boira en algunes excepcions ens ha deixat veure les meravelles de les regions.

EL PLEC DEL PI

Sí senyor!!!Avui ha costat, ha costat molt! però amb el Pep i el Juli, el Plec del Pi ja és al sac.
Explicarem: No hi hem accedit, com diu el Sr. Barberà, escalant per la canal NE. El que hem fet és agafar el camí que va cap al Montgròs des del coll de la llum. Abans d'arribar a la Salamandra ens hem desviat cap a l'Est en busca d'aquesta agulla, hem fet un parell de ràpels un de 20 metres, des de l'arrel d'una sabina, i un altre d'uns 50 metres des d'un arbret des del que ja és veu l'agulla. Els ràpels són on en el Vèrtex nº181 pag. 32 ho anomena com a Plec oest i Plec del mig dels Plecs del Montgròs.

Un cop al collet (molt maco) han arribat les complicacions, si en Barberà li posa 6a és per alguna cosa... Una primera U en una fissura que hi ha al començament, punt d'inici de les al·lucinacions per la gran dificultat que hi ha per arribar en lliure al cim. De fet, la solució a que poguéssim passar ha sigut un parabolt, que no sabem qui ha clavat, al que hi hem arribat utilitzant la tècnica de la cinta lligada a un pal!! Crec que en una agulla així s'ha de provar tots els recursos. A partir d'aquí, un alien, una altra U, dos cullons i cim.

UAAAAAAAAA!!!!!! Un problema menys, però la vista no ens deixava sense veure el problema número 1.

El descens deu ni do, 15 metres del cim al collet i uns 70 m. de ràpels per la canal NE.

BOLETS

Bon dia,
Aquest matí, amb el meu pare, hem anat a buscar bolets, a un bosc "secret" de Torrelavit...
Pensant en el blog he pres la màquina de fotos.

Aquets són un parell de carlets, dintre del gran quantitat que n'hem trobat.






Aquí, ben amagats, dos llanegalls (llanegues) molt macos i extremadament boníssims.









Finalment, un petit rovelló que dona espectatives a que surti una nova florida, ja que és l'únic que hem trobat avui en bon estat.

DIADA DE TOT SANTS

Quina llàstima!! Això he pensat avui al veure els Castellers de Vilafranca. De ganes i ambició no els n'ha faltat, intentar una torre de nou amb foltre i un tres de nou crec que és provar castells superiors a la gamma extra. Avui no ha pogut ser...

Ara, de castells impressionants n'han fet!!! També les dues colles que els acompanyaven, els Sagals d'Osona i el Capgrossos de Mataró.

No redactaré la diada, ja que no sóc periodista, però he disfrutat molt veient grans castells que, per sort, ens estem acostumant a trobar normals.

Veig que els Sagals no perden el temps, que els Capgrossos tenen la gamma alta superada... i Vilafranca vol fer història.

Deixo algunes de les fotos que he fet, a dalt l'itent de 3 de 9 dels Verds, lo Carro Gros dels Sagals, un 3 de 9f dels Capgrossos i el Pilar de 8fm Vilafranquí.

ROCA DE L'ARC DE GUIRLÓ

Una petita digna agulla!! No hem pujat per la via normal, ja que el tronc que hi ha col·locat a l'arc ens ha deixat ben clar que per l'arbre seria menys complicat que pel V d'en Barberà (quina pooor). I com abans havien fet amb agulles mítiques del serrat, hem lligat el tronc i amunt.
Satisfets per haver aprofitat un dia mig plujós, hem pasejat damunt la cota del peu d'aquesta roca. Finalment ens hem endinssat cap agulles a veure el Yasku (Jordi Cuyàs) que té lligada una baga de cim a cim de les bessones per passar-hi caminant. Ànims!! Ho aconsseguiràs!!!

AVUI UNA MICA DE TOT

Hem començat amb la idea de fer la travessa dels Plecs però al veure l'estat dels ràppels i la feinada que portaria ens hem apalancat damunt el plec d'en Manolo (segons A.G. Picazo, roca 219 mapa d'en semir), així que em pujat el Juli i jo aquesta roca amb la roca 218 i el Pep la 219 i 220 des d'on, sense voler-ho, ens ha convençut a buscar nous camins.

Em tirat avall i directes cap a una agulla que ja feia dies que la veiem i on ens semblava veure-hi una fita!!
Doncs si hi havia fita!!!
L'AGULLA FORADADA DEL SERRAT DE LA SOCARRADA, el pot del cim estava tot mullat i em pogut veure, que hi havien pujat els Grapes (Pep i Marc) que havien fet la tercera ascenció al juny de 2003 i nosaltres la quarta avui. Les dos primeres el paper estava en molt mal estat, un número de la rifa de nadal de l'any 1992, i hem pogut reconeixer les firmes de la cordada centenària, Josep Maria Torres, Alvarez (C.E. Puigmal) amb més persones il.legibles.
Baixant cap el cotxe, el Pep ha trepat per les cingleres solcades que formen el SERRAT DE LA SOCARRADA.

WHO AM I?

DONCS AQUESTA ÉS LA MEVA AFICIÓ...

L'ESCALADA CLÀSSICA, PAM A PAMERA A MONTSERRAT