14 de gener 2007

ROCA DE LA SANG

Una bona caminada, ja que fem l'aproximació pel camí dels Francesos, amb objectius més ambiciosos.
Però la Roca de la Sang ens queda a prop i anem a veure-la.
Pugem per la normal, descrita a la perfecció al Pam a Pam.
Per tornar anem a buscar la canal del Migdia i camí dels Francesos.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Magnífica l'estampa cimal, que exhala pau, repòs i contemplació. Fins i tot em sembla sentir l'olor del cigarret del Pepillo. Això és pamapamisme de pura cepa Penedenca!

Anònim ha dit...

Efectivament estic fumant-me un cigarret al cim,tot i que a l'aproximació notava que m'en sobraven uns quants
Que hi farem, soc feble i pecador. peró envoltat de gent magnifica.
Ah, el Marc hi va pujar tot sol!!!
és un crac,amb una dotzena d'ous.
Gràcies per la felicitació de Nadal
Si us plau,doneu records a la Conxita i al Ernest.
Demà ja serà Dijous,s'acosta el cap de setmana!!!!
Felicitats per la vostra via a la "Cast" i gràcies per la ressenya, que hauré de guardar sense provar la via.
(no hi arrivo!!!)

Anònim ha dit...

Sóc un gran enamorat de Montserrat i en descobrir aquest blog m'he quedat totalment meravellat i m'acabo de llegir del tiron totes les piades que has fet de les curioses ascenscions i de la vostra aventura seguint els passos d'en Barberà! Enhorabona per aquesta activitat! Això si que es escalada clàssica com Déu mana!!!

Grans aventures! Que per molts anys pugueu continuar descobrint aquesta muntanya màgica! Ara ja sé a qui demanar informació quan tingui interès per anar a fer alguna ascensció! Quins grans mestres!

JO tinc un fotolog on penjo ascensions també de tot tipus, entre d'altres coses! www.fotolog.com/marsi84

Felicitats!

Anònim ha dit...

Gràcies Pepillo pels comentaris i ja donarem records als nostres pares!!.
Les agulles no estaran mai soles, i encara que hi hagi alguna que se senti despreciada o poc afavorida aquesta també rebrà, en algun moment de la seva infinita existència, la visita d'uns éssers apassionats, senzills i il·lusionats per conèixer-la i gaudir de la seva humil presència, un fet que omplirà de ganes de viure i de prosseguir endavant amb aquests escaladors o agullaires, o com se'ls vulgui batejar. Va per a tots nosaltres!!! VISCA LES AGULLES!!!

Mayun

XAVI ha dit...

Hola amics!
Gràcies per les piades!
No tinc paraules pel que dieu només, VISCA LES AGULLES!! TOTES!!!!

Hola marsi!
Gràcies també per aquesta maquíssima piada.
Descobrir aquesta muntanya ens apassiona!
El teu fotobloc impressionant!!
Quines fotos! quines vies! quines muntanyes!
No el coneixia i el seguiré!
Informació, som rigorosos en respectar la història en especial el Mapa d'en Semir i el Pam a Pam, però de vies extremes, jo, molt poqueta...

Free counter and web stats