AGULLETES

Fa fred i hem d'anar a una zona on hi toqui el sol i no el vent.
L'Albert té una bona idea, l'Agulla Picachu i el que trobem pel voltant.
L'Aresta Trampolí, una via autèntica, amb un pas dels que es recorden per la seva bellesa.

Al cim no hi ha res, i s'han de fer algunes filigranes per fer reunió i baixar.

Tot el que hi ha pels voltants i sembli agulla ho pugem, no fos cas:

El Borrissol:

L'Estàtua:

Seguint la tònica del dia, anem cap a l'Agulla Alícia:

La pugem per la via Sol ixent, clàssica i lògica.

Cal dir que aquesta via té una variant, per la dreta, que es diu El país de les meravelles.

Baixem per la cara nord i seguim.

La idea és fer una integral des de l'aresta de l'Alícia seguint pel Serrat dels Il·luminats fins el camí dels Francesos:

Així ho fem, una carena de II, en que hi ha un passet de IV, i pujant pel serrat descobrim que fa una agulla, la que en Roger li posa el nom de L'Agulla del Mal de Peus:

Seguim Serrat dels Il·luminats amunt, fent un pas de IV+, segurament opcional, per anar a buscar el centre de la carena i d'on ja queda poc pel final del serrat, des d'on caminant arribem al camí dels Francesos.

AGULLES: DEL MAYUN, DEL COLL DEL SERRAT B I DEL CAPDAVALL

Pugem pel camí de l'Artiga Baixa direcció la Plantació. Anant cap a la cota 463 o Agulla del Capdavall, veiem un camí, que desconeixíem, que va direcció la canal de l'Artiga Alta i ens fa veure factible l'aproximació cap a l'Agulla del Mayun i l'Agulla del Coll del Serrat B.

Així que canviem d'idea i en dirigim cap aquestes.

Primer l'Agulla del Mayun.

I després d'esmorzar la del Coll del Serrat B.

Les pugem i baixem sense corda ni problemes.

Tornem doncs cap al camí de l'Artiga direcció la Plantació.

Ascendim l'Agulla del Capdavall (Cota 463) per la via Pupilandis, Roviriana 100%, una via guai!

Un dia genial!

ROCA DE LA SANG

Una bona caminada, ja que fem l'aproximació pel camí dels Francesos, amb objectius més ambiciosos.

Però la Roca de la Sang ens queda a prop i anem a veure-la.

Pugem per la normal, descrita a la perfecció al Pam a Pam.

Per tornar anem a buscar la canal del Migdia i camí dels Francesos.

CAMINANT PEL MONTSANT

El Juli volia obrir una via per aquesta placa, però ens hem acollonit, és el que té obrir per baix...Així que hem decidit fer una caminadeta i deixar-ho aparcat.

Com és costum ens posem a esverdissar i anem a parar, a través d'un balcó de roca, a aquesta agulleta on el Juli hi ha posat fita.

A prop de l'agulla trobem l'últim tram de la ferrada del Montsant i ens hi posem.Des del final de la ferrada, seguim el caminet direcció La Morera de Montsant, on provem l'arròs de la zona.

LA BALCONADA I LA FILLA DEL FOC

El fred ha arribat i cap a Collbató hi ha feina a fer!
Decidits a anar a la Filla del Foc trobem, quasi de pas, l'Agulla de la Balconada que anem a provar per la via poc normal, IV+, que suposo que hem obert.
Hem pujat directes cap al coll i hem necessitat dos Us, una V, un universal i dos aliens, la roca està molt descomposta.
Al coll hi ha el 6Q que fa de reunió i ràpel.
Un cim aeri!
Seguim direcció la Filla del Foc i "esmorzem" al peu del Diedre de la Barruntada.
Via que pugem, també hi ha un 6Q de reunió, i de la que el Pep treu, com sempre, les castanyes del segon llarg. Els aliens ens han anat de conya!
Al cim els de sempre!
Salutacions i Bon Nadal!

AGULLA DE LA VERGE

Una nova col·lectiva!

Avui a L'Agulla de la Verge!

Dues cordades, una per la via Hispano-Suècia i l'altra per la via del coll.
Ens trobem amb en Ramon Oranies, a les 8 del matí al monestir, el Marc i Pep Pujol (Grapes), els Germans Pep i Toni Rigol, els Germans Masó, el Joanet, el Juli i jo mateix.

El Toni i el Joanet han pujat per la Hispano-Suècia!

Per cercar la via del coll hem fet cas a l'Oranies i hem pujat per la difícil canal que arriba

quasi a peu de via. No és una canal gaire recomanable: vertical, terrosa, esbarzers, arínjols...

Un cop finalitzada la difícil canal encara no queda res fàcil.

Un curt i descompost tram per arribar al vertical artificial, amb burins per col·leccionistes, que finalitza havent de clavar...

Per baixar hem instal·lat un nou ràpel direcció la canal de pujada.

LA MAMELLA - ARTS ERÒTICS

El 9 de març de 1.986 l'Àngel Guillem i els Germans Rigol (Pep i Toni) obrien la via Arts Eròtics a la cara sud de La Mamella.

Avui, més de vint anys després d'aquella desconeguda ascensió, vaig amb els Àngels Guillem, autor de la via i fill, a fer el que crec que és la segona ascensió.

Una via exposada de V+ que l'Àngel Guillem ha tornat a fer de primer.

Comença amb un curt tram de ramonage, 8 metres III+, fins a la còmode primera reunió.

A partir d'aquí comença en realitat la via.

Una sortida de V, fins al primer buril, del que es surt amb algun pas de V+ fins arribar al llunyà segon buril. D'aquí cap a la gran fissura, IV+, a fer un tram en ramonage, per sortir-ne flanquejant i tornant a fer un difícil pas de V+ on hi ha un pitó i l'ajuda d'una savina.

Portar friends mitjans i grans, baguetes per ponts de roca i una plaqueta per la reunió del cim.

El ràpel, reunió del cim, va ser instal·lat pels Torrelavitencs aperturistes de la Arts Eròtics aquell 9 de març.

El Pep ens ha fet les fotos.

Al cim hi trobem vells coneguts com els Germans Masó, Joan Rovira i Amadeu Pagès, i nous coneguts com en Mohawk i l'Indi...

LA CARNAVALADA

Una Aresta Brucs maquíssima, amb l'Albert i el Juli, per gaudir del conglomerat Montserratí.
Un cop més exhibició de les cabres, avui, a la Boteruda del Gra.

LA FALSA FOCA I...

Pel dia d'avui crec que ha sigut una bona opció.
Tornem per la mateixa aproximació que la setmana passada directes cap a la via Cap passerell.

Òscar, no sé quin nom té la roca que puja la primera tirada de la Cap passerell?

Una via que ens ha agradat molt!

La continuem per l'Aresta Brucs fins al "cim" de la Falsa Foca.

Sempre podent contemplar la Foca, amb algun boc, i recordar aquella col·lectiva...

Ara ja he pujat a les Foques.

La verdadera i la falsa:

Des del cim algunes fotos a alguns rocs desconeguts.

Baixem seguint unes fites i decidim provar de fer la tornada pel Torrent de l'Estevet.

I trobem:

L'AGULLA SANTLLORENTINA DEL TORRENT DE L'ESTEVET

Una ambaixada de Sant Llorenç a Montserrat.

Que pugem i baixem amb tècnica castellera.
Hi ha pot!

XXVIII DIADA DELS MINYONS DE TERRASSA

Un any més, amb el Marquès i l'Isaac, hem anat a la diada dels Minyons.

Actuació amb els Sagals d'Osona, Castellers de Barcelona i Govindes de Mumbai!

El "només" carregat 5 de 9 amb folre ha fet variar el desenllaç de l'actuació dels malves, que no han complert amb les meves expectatives, continuant amb el 3 i 4 de nou amb folre.

Però, com sempre dic, jo gaudeixo veient castells, i avui n'he vist, i per primer cop amb castellers de l'Índia.

DESCOBRINT PELS ECOS

Avui m'he arrepentit molt de no portar cap potet amb llapis i paper:
Decidim que l'objectiu del dia és l'Agulla Severí Ventós, i cap allà ens dirigim.

Deixem el cotxe al Castell, pugem per la carena que va directa a la Cova del Cabrit, seguim pel camí del cabrit direcció al Torrent de la Coma dels Naps de Baix.

En el punt en que el torrent i el camí es creuen, per sota el camí, veiem una agulla.

LA TORRETA
Una agulla per tots els costats que ascendim per la cara nord, fent un passet maco, on hem pogut ficar des de baix els aliens vermell i blau.
No hi havia cap fita ni cap rastre humà al cim. Ara hi ha fita. Potser té algun altre nom, pel lloc on està, no ho sé.
Continuem, pujant pel Torrent de la Coma dels Naps de Baix per arribar a la Severí Ventós.

En el punt del torrent on l'agulla ens queda a l'esquerra, ens desviem enfilant-nos direcció al collet on comença la via Normal. Una via autèntica on és pot clavar una U en el pas més dificil a dos metres del cim.

Per baixar alguna filigrana per arribar a una sabina d'on hem rapelat.

Tornem al Torrent de la Coma dels Naps de Baix ja direcció avall.

Quan passem pel peu de la Falsa Foca, anem a veure l'inici de la via Cap passarell. D'aquí seguim el camí i trobem:

EL MENHIR

El pugem a pèl, primer ramonage fins arribar a l'altre costat de l'agulla i d'allí per un curt tram d'aresta, fent algun passet delicat que hem de desgrimpar...

Seguim la tornada al cotxe i un cop passada la cova del cabrit ens desviem a pujar una agulleta amb fita i sense pot que algun nom tindrà...

BLOC DE LA COVA DEL CABRIT

El pugem per "l'aresta" i el baixem pel "collet" amb una bona tècnica castellera.

Finalment al costat del cotxe hi ha el cotxe del Yasku aparcat. Torrelavit és molt gran!

SOL SOLET

La idea era la Bego-Miguel-kush, però ens hem posat per la Sol Solet i per aquesta hem pujat.

No sé, si al finalitzar la Sol Solet estavem ja al cim de la Miranda de Can Jorba, o quan hem acabat de pujar per l'Aresta Brucs d'en Torras i Nubiola, ja que allà sí que hi ha un primer cim que hem desgrimpat.

Finalment hem seguit per una rampa fins al cim de l'Agulla de Can Jorba.

La tornada per la canal del Joc de l'Oca.

DIADA DE TOT SANTS

Una diada perfecte!

Els Castellers de Vilafranca segueixen fent història descarregant quatre gegants, el 4 de 9 amb folre i pilar de 7, el 5 de 9 amb folre, el 2 de 9 amb folre i manilles i l'espadat de 8 amb folre i manilles.

Els Capgrossos recuperen els nou pisos a la perfecció. (2/8f, 3/9f, 4/8, P5 P5).

Sants s'estan fent grans. (2/8f, 3/8, 4/8, P4 P5 P5 P4).

PRIMER ANIVERSARI

Avui fa un any que, quasi sense saber-ho, començava a publicar xorrades en aquest bloc.

TORRE DE SANT MIQUEL

Quasi un mes sense "escalar" i per fi torno al serrat a per una relíquia.

El Juli ha decidit anar a la Torre de Sant Miquel a fer unes quantes filigranes.

Una instal·lació de ràpel que ens porta a una altra reunió que no prevèiem i de la que rapelem fins al collet.

El Pep puja sense problemes, amb l'ajuda d'un pitó, i aprofitant les instal·lacions el seguim i retornem cap als punts de partida.

A la tornada el Juli s'enfila pel dret per estalviar-se esverdissar.

COMIAT DE SOLTER DEL XAVI PUJADAS

Fotos

XXI CONCURS DE CASTELLS

M'agrada el concurs perquè m'agraden els castells.

No m'és igual quins castells es facin, ja que els Castellers de Vilafranca m'han fet gaudir d'uns gamma extra espectaculars: el 4 de 9 amb folre i agulla, el 5 de 9 amb folre i carregar el 2 de 8.

El que sí que m'és igual es que hagin guanyat.

He gaudit amb tots els castells.

EL GOS

L'hem trobat!

I l'hem pujat!

La boira del matí ens ha fet dubtar de si el trobariem, però ha marxat i l'hem vist.

La zona està cremada i la vegetació és jove. Hem hagut de clavar dos espits per fer el ràpel que ens deixa al collet on sense problemes pugem al cim. El més difícil és arribar al ràpel, hem fet un flanqueig un pel tètric però sense problemes...

L'Àvia fa por.

LA BOTERUDA DEL GRA

Avui el Juli ha triat i, de les moltes propostes, m'ha portat a una bona escalada clàssica, sempre va bé després d'unes quantes escalades tètriques...

Entre ruixadet i ruixadet hem pujat per l'Aresta Brucs de La Boteruda del Gra. Una via maquíssima, una Pura Aresta de les Agulles Montserratines.

AGULLA DELS DEGOTALLS I ROCA DEL BOSC

Amb una bona tallada d'esbarzers aconseguim arribar al collet de l'Agulla dels Degotalls .

Hem pujat per la via Normal, un A1 on hem clavat algun extraplà, U i 6Q, per després utilitzar els aliens per la nansa i acabar en lliure fins el cim.

Pujar la via en lliure ho he vist completament fora de la meva petita òrbita.

Els GRAPES ja ens havien informat a la perfecció i al cim encara hi són.

Tornem cap a la canal del Pou del Gat i anem cap al camí de l'Arrel direcció Sant Benet i comencem a buscar la Roca del Bosc, una agulla que encara no havíem vist mai.

Buscant per on informen en Barberà i l'Alzina i en Cugat, la trobem! Segueix atapeïda per la vegetació que l'envolta i l'ascendim per la canal de la cara O.