CLOT DEL BOIXAR

Un dia de per gaudir, amb els amics Masó i el Pep, de les últimes croades.
Un bon esmorzar.
Poca caminada, cap al Torrent del Boixar.
Sobretot molta i molta xerrera.
Entre converses i converses alguns blocs, dels que desconeixem i ens inventem els noms:

"Bloc de la Cova del Boixar"

"Barret de Napoleó"

Damunt el "Bloc de la Tertúlia".

Després d'una llarga conversa seguim cap a l'objectiu inicial.

Primer però:

Pugem al "Bloc de l'esquerra".

Finalment una Agulla:

EL CAGALLÓ DE CABRA

Pugem per la via on hi ha la bona savina morta.

Quedem ben xops, per un bon ruixat, però amb tantes converses acabem pujant secs al cotxe.

PLEC DE LLIBRE INFERIOR

Pocs dies pots saber que no farà fred o molta calor, i que no plourà o es farà fosc aviat.

Diumenge ha sigut el dia.

Dos anys després ens atrevim a tornar a l'infern.

Sabíem que patiríem molt, però hem patit més del que ens pensàvem...

Agafem tots els pitons que tenim i molt material, que hem fet servir, direcció El Plec de Llibre Inferior.

Començo el primer llarg, fins l'arbret, utilitzo més pitons que en aquell intent de fa dos anys, 6q's, U's, V's, universals, aliens, de tot...

Segueixen caient moltes pedres, algunes no les hem pogut esquivar...

A la reunió, veient que l'arbret, del que vem rapelar fa dos anys, segueix bellugant-se, hi poso dos espits amb una anella.

Algú ha passat pel Plec durant aquests dos anys, ja que el pitó amb cordinet i "malló" que vaig deixar cagat de por, quan l'arbret semblava arrancar-se, ja no hi eren.

Algun lector del bloc?

És l'únic que hem reforçat de tota la via que segueix intacta, sense res, tal com la van deixar en Soto, en Monterde i en Barberà.

El segon llarg és com el primer però pitjor.

Descompost, terrós, vertical, trams desplomats...

Però entre el Pep i el Juli aconseguim arribar al collet!

Del collet al cim no hi ha problema.

Estic convençut que és una de les agulles més difícils de Montserrat i una de les escalades més difícils, exposades i arriscades que he fet.

No és una via recomanable, només per col·leccionistes amb casc.

El treball amb equip ha estat clau de l'èxit.

Felicitats Pep per haver acabat amb el problema número 1.

Felicitats Juli per superar el tram més difícil de la via.

Per acabar de rematar-nos, sen's enganxen les cordes del ràpel i hem hagut de suar, més que en cap altra ocasió, per treure-les.

Tot i que el dia és llarg hem baixat de nit pel camí dels francesos...

SERRA LLARGA

Avui el Pep m'ha portat a una bona excursió!

Primer em fa pujar al Bloc Ignot i el Bloc Fugaç per les vies Normals.

Continuem direcció El Bunyol de la Serra Llarga que també pugem per la Normal.

Al cim no hi havia pot!!!

Voltejant l'agulla i com dos boletaires el trobem a terra en mal estat, obert i mullat...

Seguim direcció la Serra Llarga enfilant-nos a tot el que anem trobant.

Pugem les cotes 499 F-E-D de la Serra Llarga fent algunes filigranes.

(foto feta des del Turó 499 C)

Abans del Turó pugem l'Agulla de Serra Llarga:

Després del Turó anem cap a L'Orella de Llebre (cotes 499 A i B)

Pugem sense problemes les dues roques, primer la 499 B, i després la 499 A que fa dos cims.

Set roques del Pam a Pam!

PER DAVANT

Una bonica i clàssica via, a la Gorra Marinera, que hem començat des del camí de Sant Jeroni.

El Juli traient, com sempre, les castanyes de l'últim llarg.

En acabar volíem fer més, però jo ja no podia...

INTEGRAL PAGÈS-ROVIRA

Gran itinerari, obert el 29/12/1989, que transcorre per moltes agulles, cap del Pam a Pam, en que l'Amadeu Pagès i el Joan Rovira van efectuar-hi les primeres ascensions.
Comencem per les Agulles de la Desolació, un III d'en Rovira a l'inici, perfectament podria ser IV, que ens porta al coll entre les dues agulles, a les que pugem sense problemes.
Des del coll de la segona agulla de la Desolació flanquegem per agafar una bonica placa, de la que sortim per anar cap a aquesta nova Roca Foradada.

Forat que traspassem, per una fissura pitonable, i de la que es continua per un esbardissat tram en ramonage.
Continuem per més placa per arribar al caminet direcció l'Agulla del Xevret.
Un fàcil primer cim, del que fem un ràpel d'una savina, per pujar l'agulla.

Tornem pel ràpel amunt i anem seguint el caminet, pujant una primera roca, no ressenyada, d'on faig la foto del Pep damunt una segona roca.

Descobrim, gràcies al pot de registre del germans Masó, que aquesta segona roca, si ressenyada pel Rovira i en Pagès, és l'Agulla Alfred Rodríguez Picó.

Ens dirigim ja cap a l'última agulla del dia, l'Agulla dels Romàntics.

Un graó treu els problemes que hi hauria si s'hagués de pujar sense cap assegurança.

Un dia que ha fet una mica de fred, calor, sol, núvols, vent, pluja i neu!

PELS FRARES ENCANTATS

La idea inicial d'avui era anar al Ditet, a la via Martí Andreví.

Hem esmorzat a peu de via, però l'aire fred que corria i l'ombra que li tocava ens ha fet canviar, un dia més, d'objectiu.

Sense saber clarament cap on aniríem tornem pel camí de coll de Porc a la Portella direcció a Agulles.

Ens aturem a prendre el sol just a sota aquesta roca on l'Àngel Guillem s'hi enfila per l'aresta i pugem a acompanyar-lo:

No tinc clar quina roca és, si us plau Pep, em pots ajudar?

Segurament, pel tram on hem pujat és una nova via, amb un V ben bo a l'inici i una continuació divertida...

Rapelem la roca i seguim pel camí direcció Agulles i decidim anar al Cap d'en Calventus:

Ens enfilem per la via Integral Voltacap, una guapíssima i lògica via, evidentment Masònica.

Bona jornada pels Frares Encantats!

NO HEM PUJAT EL PEDRAFORCA

Avui era el dia, que havíem quedat amb el Romeu i el Marquès, per anar a pujar el Pedraforca.
Però, només hem arribat al coll del Verdet, el vent, que sen's enduia, ens ha fet retornar...

AGULLETA DEL SERRADET DE SANT JERONI

Tornem a pujar per la canal de Sant Jeroni.

Primer direcció La Pera, després, com que no veiem ningú a la Teresina, provem sort i ens dirigim a l'Agulla de Santa Cecília, esbardissem i esmorzem ja a prop d'iniciar l'escalada.

Però no!

Comencen a passar grups de persones que pugen per la Teresina i una vegada més les pedres que cauen ens fan canviar d'objectiu.

Seguim pujant la canal de St. Jeroni i veiem el serradet que fa uns anys vem pujar però no completar.

L'Agulleta del Serradet de Sant Jeroni o "Carles Carol".

Aquest cop sí!

Des del camí ens enfilem direcció al collet, abans fem reunió a un arbre des d'on ens encordem per arribar al collet d'on directament el Pep puja al cim.

Com sempre...

Una escalada tètrica.

Roca insegura, on els pitons no canten però t'hi has de penjar...

Al cim trobem les restes del precari ràpel i del pot de registre originals.

Canviem el pot i tallem un tros de corda que voltem pel cim per poder rapelar...

FUSELL, SENTINELLETA I AMPOLLA

Amb l'Albert i el Pep pugem per la canal de St. Jeroni direcció El Sentinelleta.
Una bona caminada...
Agafem el tram final del camí dels Francesos i comencem a fer alguna filigrana, amb ràpel inclòs, per arribem al coll del Sentinelleta.

Uns passos, més que molt fins, que hem fet amb artificial de merlets i maravillosos, per arribar a l'estreta xemeneia.
Pugem primer El Fusell del Sentinelleta i completem la via normal al cim del Sentinelleta.
Un ràpel des d'una savina i tornem a deixar l'agulla sense res més que el pot del cim.
Seguim fent filigranes i ràpels per arribar a la Roca de l'Ampolla.
Per una canal arbrada arribem al coll des d'on la pugem un a un.
Tornem cap al camí de Sant Jeroni, envoltats de deixalles, i baixem la canal mig a les fosques.
Un dia en que el fred i el vent s'han fet notar.

INTEGRAL PELL ROJA - L'ARC DELS TI-TIUS

Una setmana més pugem pel camí de l'Artiga Baixa direcció la Plantació.

Avui amb els Àngels Guillem i el Juli que tenen molt clar l'objectiu del dia:

Pujar Els Estalvis del Porró i el Porró enllaçant les vies: Pell roja i L'arc dels ti-tius.

Dues vies diferents, la primera més esportiva, he pogut fer arificial a partir del V+, la segona una clàssica lògica amb uns passos guapíssims.

Àngel Guillem Jr al primer llarg de la Pell roja.

Desgrimpant El Porró.

LA PLANTACIÓ ESTÀ...

Anem directes cap a la Plantació pel camí de l'Artiga Baixa i enllacem amb la canal dels Llorers.
Després de fer unes quantes descobertes, esmorzem a una roca al peu de la cara sud de l'Agulla de Sant Martí, a mig trajecte del camí per canviar cap a la canal de la "Mamella".

Pugem l'Agulla de St. Martí (Cota 436) per la via normal.

Tornem enrere, cap a la canal dels Llorers, per dirigir-nos a l'objectiu del dia:

L'AGULLA del PATCHWORK

Una agulla espectacular!

(Foto tirada pel Pep des del cim de la Cota 475)

Pugem per la primera tirada de la via:

CONXITA GARCIA PÉREZ

Una via maquíssima, amb un IV+ dels més macos que recordo, tot i està una mica descompost!

Enhorabona als Germans Masó per aquesta troballa i per l'encertadíssima dedicatòria!

Ja satisfets encara tenim temps per una última encigalada, baixant una mica i traspassant la canal dels Llorers, ens enfilem cap a la Cota 476.

Moltes Felicitats per acabar totes les roques, de la secció vint-i-dosena, del Pam a Pam!

AGULLETES

Fa fred i hem d'anar a una zona on hi toqui el sol i no el vent.
L'Albert té una bona idea, l'Agulla Picachu i el que trobem pel voltant.
L'Aresta Trampolí, una via autèntica, amb un pas dels que es recorden per la seva bellesa.

Al cim no hi ha res, i s'han de fer algunes filigranes per fer reunió i baixar.

Tot el que hi ha pels voltants i sembli agulla ho pugem, no fos cas:

El Borrissol:

L'Estàtua:

Seguint la tònica del dia, anem cap a l'Agulla Alícia:

La pugem per la via Sol ixent, clàssica i lògica.

Cal dir que aquesta via té una variant, per la dreta, que es diu El país de les meravelles.

Baixem per la cara nord i seguim.

La idea és fer una integral des de l'aresta de l'Alícia seguint pel Serrat dels Il·luminats fins el camí dels Francesos:

Així ho fem, una carena de II, en que hi ha un passet de IV, i pujant pel serrat descobrim que fa una agulla, la que en Roger li posa el nom de L'Agulla del Mal de Peus:

Seguim Serrat dels Il·luminats amunt, fent un pas de IV+, segurament opcional, per anar a buscar el centre de la carena i d'on ja queda poc pel final del serrat, des d'on caminant arribem al camí dels Francesos.

AGULLES: DEL MAYUN, DEL COLL DEL SERRAT B I DEL CAPDAVALL

Pugem pel camí de l'Artiga Baixa direcció la Plantació. Anant cap a la cota 463 o Agulla del Capdavall, veiem un camí, que desconeixíem, que va direcció la canal de l'Artiga Alta i ens fa veure factible l'aproximació cap a l'Agulla del Mayun i l'Agulla del Coll del Serrat B.

Així que canviem d'idea i en dirigim cap aquestes.

Primer l'Agulla del Mayun.

I després d'esmorzar la del Coll del Serrat B.

Les pugem i baixem sense corda ni problemes.

Tornem doncs cap al camí de l'Artiga direcció la Plantació.

Ascendim l'Agulla del Capdavall (Cota 463) per la via Pupilandis, Roviriana 100%, una via guai!

Un dia genial!

ROCA DE LA SANG

Una bona caminada, ja que fem l'aproximació pel camí dels Francesos, amb objectius més ambiciosos.

Però la Roca de la Sang ens queda a prop i anem a veure-la.

Pugem per la normal, descrita a la perfecció al Pam a Pam.

Per tornar anem a buscar la canal del Migdia i camí dels Francesos.